Ava Gardner: sexe desaforat als nassos de Franco

Juan Domingo Perón ho passava malament. Foragitat de la seva terra, vivia exiliat a Madrid pensant en com s'ho podia fer per tornar a l'Argentina i recuperar el poder. Ja sense la seva estimada Evita, de la que no sabia on era el seu cadàver, el general intentava pensar clar però no podia fer-ho, descansava poc. La raó? Tenia una veïna molt sorollosa que feia festes que no s'acabaven mai. I quan Perón, acostumat a manar i que li fessin cas, anava a reclamar que fessin bondat, la veïna l'insultava i l'ignorava. Perón fugia avergonyit.

Era l'any 1961. Madrid era ple de rumors sobre les baralles veïnals dels residents al número 11 de l'Avinguda del Doctor Arce, al barri d'El Viso, una zona de Chamartín benestant a pocs minuts de la Castellana i el Santiago Bernabéu. En aquest edifici residencial, de pisos de luxe, el general Perón hi feia la seva, sempre vigilat pels serveis de seguretat franquistes. El règim havia acceptat que visqués a Madrid exiliat com a contrapartida per les ajudes econòmiques argentines a Espanya en els anys de postguerra. Però Franco no veia amb bons ulls a Perón, que no es portava bé amb l'Església, però li deixava que s'estigués al barri d'El Viso. El pitjor dels enemics de Perón a Madrid però, va acabar sent una veïna que va arribar aquell any 1961: l'actriu Ava Gardner. Era ella qui insultava Perón després de fer festes que acabaven, gairebé sempre, amb l'actriu ben acompanyada al llit. A l'època se solia dir que no hi havia "bar de Madrid on no s'hagués emborratxat Hemingway i home que no s'hagués allitat amb Gardner".

Perón havia arribat a Madrid el 1955, després de ser expulsat per un cop d'estat militar. Vivia amb la seva tercera dona, Isabelita, sempre envoltat d'aduladors i amics. Gardner havia arribat abans a Madrid, el 1953, tot i que va trigar a arribar a l'edifici de l'Avinguda del Doctor Arce, ja que abans havia viscut en un xalet a la zona de La Moraleja i després a un pis del carrer Oquendo. Quan l'actriu va arribar al pis de l'Avinguda del Doctor Arce, Isabelita Perón la va rebre amb els braços oberts i li portava empanades que feia ella mateixa. Però un cop van començar les festes, els veïns es van declarar la guerra. Una llegenda urbana de l'època deia que Perón sortia al balcó del seu pis per entrenar-se en l'art de fer discursos, amb amics seus a baix fent de públic. L'argentí es posava en el seu paper, s'imaginava a la Casa Rosada, però de sobte apareixia Gardner per una finestra i començava a cridar en castellà: "Marica, ets un marica!". L'actriu doncs, va guanyar la guerra. I Perón, tip, va fer les maletes i va marxar del barri.

Gardner havia arribat a Espanya els anys 50 per rodar pel·lícules en aquella època en què el franquisme feia negoci permetent als nord-americans rodar films a bon preu. Però Gardner es va enamorar de Madrid i va decidir quedar-s'hi. La primera residència que va escollir va ser l'Hotel Intercontinental, que en el moment de la seva inauguració va ser el primer Hilton d'Europa. Els propietaris van fer una festa d'inauguració tan espectacular, que van arribar quatre avions provinents de Los Ángeles plens d'actors i actrius, inaugurant així una tradició que va convertir aquest hotel en el preferit de les estrelles nord-americanes a Madrid. A la suite 716, on va residir, Gardner va organitzar festes que escandalitzaven als serveis secrets franquistes, que tampoc podien fer-hi gaire cosa, ja que el règim necessitava poder dir al món que els famosos de Hollywood eren feliços al seu país. Hi solia haver sexe, alcohol i drogues. Potser la festa més estranya va ser una que va protagonitzar Marlon Brando sol, quan va demanar dos ànecs. Els responsables de la cuina li van preguntar com els volia cuinats, però l'actor va dir que els volia vius. L'endemà, els animals van ser trobats degollats per terra i la cambra plena de sang. Ningú li va preguntar a Brando què havia fet.

El Nadal del 1953 va ser sonada una baralla entre Gardner i el seu marit, Frank Sinatra. Al cantant li va arribar que Gardner li fotia les banyes amb el torero Luis Miguel Dominguín. El pare de Miguel i Bimba Bosé. I era cert. Sinatra era el tercer marit de l'actriu, i aquest tolerava les seves aventures si eren d'una nit. Però des de Madrid li deien que amb el torero la cosa era seriosa, i va arribar a l'hotel fet una fera. Va llançar un feix de diners a la cara d'Ava Gardner, tot cridant que li tornava un préstec pendent i que ja no li devia res. Gardner va seguir bevent tranquil·la, i li va recordar que ella mai havia estat propietat seva, que era lliure i que el matrimoni feia temps que fallava. Anys més tard, l'actriu va exigir a un treballador de l'hotel que se n'anés al llit amb ella. I quan el director el va voler acomiadar, el noi li va respondre que com s'ho hauria fet ell per dir que no a una proposta com aquella. El noi no va ser acomiadat. "L'animal més bell del món", com era coneguda l'actriu, havia fugit de la societat rural i tancada de Carolina del Nord, on havia nascut. Ara tornava a fugir, d'un tercer matrimoni que no funcionava. I Madrid, on tenia un bon amic com era Ernest Hemingway, va ser la seva salvació. I la perdició dels capellans, que van arribar a demanar fer boicot als films d'una dona lliure i sense complexos.

Gardner marxaria el 1968 cap a Londres, on va morir el 1990, deixava enrere les llegendes sobre les seves festes madrilenyes. I és que el pis que va convertir-se en el malson de Perón, també va provocar mals de cap a un altre veí de l'edifici: el líder d'extrema dreta Blas Piñar. Fill d'un heroi del franquisme, el defensor de l'Alcázar de Toledo, llavors era funcionari del règim i dirigia l'Institut de Cultura Hispànica. Piñar, home d'ordre, va arribar a presentar una denúncia davant la Guàrdia Civil i, orgullós, la va portar a l'actriu. Però aquesta, segons la llegenda, va obrir la porta nua. I quan Piñar va intentar entregar el document, ella, elegant i altiva, li va tancar la porta als morros. Altres diuen que qui va tancar la porta van ser els guardaespatlles de l'actriu.

Piñar però, va resistir a l'edifici fins que va ser Gardner qui va decidir marxar, en aquest cas, senzillament perquè ja en tenia prou, de Madrid. Ernest Hemingway havia mort i, sense el seu amic, tenia menys lligams a Espanya. Quan Gardner va marxar, Perón ja era a la zona de Puerta del Hierro, a la vila Quinta 17 d'octubre, a la zona de Puerta del Hierro. En aquesta casa Perón va acabar convivint amb el cadàver de la seva segona dona, Evita, i hi feia rituals que, encara avui, formen part de la llegenda negra de Madrid. Anys més tard, la vila va ser comprada curiosament per un altre argentí, el futbolista Jorge Valdano, que hi va construir xalets de luxe.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.