La vida agitada dels cadàvers de Juancito, Evita i Perón

Pedro Quartucci tenia els ulls vius i el nas gros, com el tenen aquells boxejadors que han rebut molts cops al rostre. Un rostre estrany, de lladre que s'amaga als carrerons, de poca-solta. Però també dels que et conviden a una copa i no t'hi pots negar. Fill de dos actors pioners del cinema argentí molt coneguts a l'època, Quartucci havia fet el seu propi camí fent-se boxejador. I ho havia fet prou bé, ja que va penjar-se una medalla de bronze als Jocs Olímpics del 1924, quan va conèixer els pecats de les nits de París, va tastar la mel del triomf i també el regust de la sang a la teva boca quan va ser derrotat a les semifinals pel nord-americà Joseph Salas.

Quartucci va saber baixar del quadrilàter a temps, i va recuperar la tradició familiar de la interpretació. A finals dels anys 30, ja era un rostre popular a l'Argentina. Bona part dels directors d'aquella època daurada del cinema a Buenos Aires el contractaven per fer d'actor secundari. Els anys 1941 i 1942, quan mig món patia en flames, ell rodava cinc films omplint-se les butxaques. Un d'ells, Melodías de América, amb la gran estrella mexicana José Mojica, que li va confessar fora dels estudis que havia decidit deixar-ho tot per ser capellà. Quartucci segurament no l'entenia, a Mojica, ja que només tenia fe en ell mateix. De fet, en ple rodatge d'aquell film, Quartucci vivia una situació estranya, ja que es preparava per ser pare d'una nena. Encara avui a l'Argentina no se sap qui era la mare. Segons alguns, era l'actriu amb qui havia compartit pantalla al film del 1941 Una novia en apuros: Eva Duarte. Sí, Evita. El 26 d'octubre de 1940, Eva Duarte va parir una criatura que va néixer morta. Però segons les males llengües, la nena hauria sobreviscut al part i el pare de la criatura era Quartucci, que estava casat amb una dona que vivia els enganys amb cara de resignació. Aquell octubre, la nena hauria estat entregada a Quartucci. Amb el pas dels temps, aquesta dona, Nilda Argentina Quartucci, va explicar públicament que la seva mare li havia confessat que ella no n'era la mare natural. I que aquesta, era Evita.

Eva Duarte, que també era filla il·legítima, era una actriu normaleta, però el 1945 es va casar amb un militar amb el qual es van canviar mútuament: Juan Domingo Perón. Eva es va convertir en Evita, i plegats van formar una de les parelles més famoses del segle XX. Encara avui, l'Argentina no es pot entendre sense Perón i el peronisme. Sense Evita i els seus fantasmes. Perquè de fantasmes, en tenen molts. Quan no duien ni un any casats, Perón ja era president, però el poble estimava encara més a la primera dama, Evita, la patrona dels descamisados, dels pobres.

Un cop Evita passa a portar el cognom Perón, Quartucci, el seu antic amant, va passar a ser la mà dreta de Juan Duarte, el germà d'Evita. ¿Era una forma de comprar el seu silenci ja que era el pare de la filla il·legítima d'Evita? Fos com fos, Quartucci ajudava a un Juancito Duarte convertit en secretari de Perón quan aquest va arribar a la presidència. I de pas, convertit en home fort del cinema argentí en una època en què tot estava polititzat. Si volies treballar al cinema, t'havies de portar bé amb Juancito Duarte. Evita i Perón li van obrir les portes del món del cinema, però la seva gestió, agressiva, va ser en general bona, va potenciar una indústria que no deixaria de créixer ni tan sols quan tots els protagonistes d'aquesta història van patir un final tràgic. Perquè si alguna cosa unia aquesta gent, era la seva dèria per viure intensament (Juancito tenia dues amants i anava saltant del pis d'una, al pis de l'altre) i el fet d'estar encadenats a un destí que no els va deixar descansar ni un cop morts.

Juancito Duarte per exemple, es va treure la vida d'un tret el 1953. Un any abans havia mort de càncer Evita, fet que el va enfonsar. A més, patia sífilis i els metges no aconseguien curar-li. I per acabar-ho d'adonar, el General Perón va fer un discurs per la ràdio contra la corrupció on va afirmar, contundent, que "Aunque sea mi propio padre irá preso, porque robar al pueblo es traicionar a la Patria". Juancito Duarte, que segurament posava la mà a calaixos on no havia de fer-ho per omplir-se les butxaques, es va sentir atacat i va posar punt i final a la vida. Tot i que molts amics seus, com ara Quartucci, sempre van afirmar que l'havien assassinat.

I va començar la llegenda negra. El 1955 es va produir el cop d'estat que va enderrocar Perón. Aquest va fugir a Madrid, deixant endarrere el cadàver de la seva dona. I aquell de Juancito. Ja el 1955, Próspero Germán Fernández Alvariño, un dels militars colpistes, va desenterrar el cadàver de Juancito per, segons deia, demostrar que no s'havia suïcidat. Però va acabar tallant el cap del cadàver. I durant uns mesos, el tenia al seu despatx, com si fos un trofeu, per deixar clar que havien derrotat el peronisme.

Si Juancito va acabar decapitat un cop mort, la seva germana Evita va tenir una sort similar. Després de la seva mort el 1952, el General Perón va contractar un embalsamador espanyol, Pedro Ara, perquè embalsames el cos d'Evita i la fes immortal. Amb el cop d'estat del 1955 però, tot va canviar. Alguns militars van proposar cremar el cadàver, ja que era un símbol del peronisme, però els generals que manaven no van atrevir-se a fer-ho i van limitar-se a presumir d'haver fet seva aquella mòmia convertida en un símbol. Durant mesos, el cos d'Evita s'anava amagant a comissaries i casernes, per por que fos recuperat per fanàtics peronistes. Buenos Aires, de nit, vivia una guerra per amagar un cadàver. Hi ha força històries circulant sobre profanacions al cos o actes de necrofília. I finalment, en una operació amb la col·laboració de l'Església, va ser enviat a Milà sota el nom fals d'una dona italiana morta a Buenos Aires. I va ser enterrat sota un altre nom en terres italianes.

Els anys 70, els Montoneros, guerrillers peronistes, van descobrir que el cos s'amagava a Milà després de torturar i assassinar un dels generals responsables del cas, Pedro Eugenio Aramburu. I el 1977, finalment, el Dictador Alejandro Lanusse va acceptar tornar el cos a Perón. Amagat en una furgoneta, el cos va viatjar de Milà a Madrid, on Perón va retrobar-se amb Evita. Les històries però, no van acabar ni tan sols llavors. Els rumors parlen de rituals esotèrics amb la intenció de traspassar la personalitat d'Evita a la seva tercera dona, Isabelita. El 1973, Perón va tornar a Buenos Aires. Però ja el dia en què aterrava, 13 persones van morir en baralles entre faccions peronistes. De fet, els Montoneros consideraven que Perón ja no era prou Peronista i van segrestar el cadàver del General Aramburu, assassinat per ells mateixos, per exigir a canvi que Evita fos per fi enterrada a Buenos Aires. Els cadàvers eren monedes de canvi.

Perón va morir el 1974. I Isabelita, la tercera dona del General, va ordenar que ara sí, Evita tornés a l'Argentina, on seria finalment enterrada al cementiri de la Recoleta. Cementiri on el 1987, per tancar el cercle, van profanar el cadàver de Perón, tallant-li les mans, i reclamant diners a canvi. Tant Perón, com Evita, com Juancito, no van poder descansar un cop morts. I queda per la llegenda imaginar què passava a la finca on Perón viva a Madrid, a Puerta del Hierro, on es diu que practicaven els rituals per ressuscitar una Evita immortal. Rituals amb personatges estranys que van arrossegar de mica en mica Perón a un món nocturn de secrets a cau d'orella. Però aquesta és una altra història.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.