La història del bandit i el campió

Si la primera història del 2018 va ser una de lladres italians, la segona, també. Ja em perdonareu, però a un país on tenen la capacitat de convertir fins i tot els delictes en obres d'art, el fil s'estira i no s'acaba mai.

Ens situem a Novi Ligure, una ciutat piemontesa coneguda, especialment, pel ciclisme. Aquesta vila, per on sempre passa la coneguda prova Milà-San Remo, va ser el bressol de grans campions com Fausto Coppi. Coppi va néixer a un poblet proper de tot just 100 habitants, Castellana, però criat a Novi Ligure, com Biagio Cavanna o Costante Girardegno. Girardengo, nascut el 1893, va ser el primer geni del ciclisme d'aquesta ciutat. Gairebé 75 anys després d'aquell 1936 en què es va retirar, encara té el rècord de triomfs als campionats italians i només el caníbal Eddy Merckx va batre la seva marca de sis victòries a la Milà-San Remo. Se'l recorda, entre altres coses, per guanyar l'etapa més llarga feta mai al Giro d'Itàlia (els 430 quilòmetres entre Lucca i Roma, el 1914). Girardegno havia començat a pedalejar pels carrers de Novi Ligure i els camps del voltant acompanyat de molts amics que ja llavors, quan eren nens de genolls pelats i cara d'entremaliats, es quedaven endarrere quan el futur campió es posava a pedalejar seriosament. Un d'aquests nois era en Sante Pollastri, fill d'una casa on no hi havia diners per comprar una bicicleta. Si Girardegno, també fill de camperols pobres, va comprar les primeres bicicletes fent feines per la vila, Pollastri directament va robar els diners. I així tenia una bicicleta amb la qual perseguia al seu amic, tot i que mai l'atrapava.

Mentre Girardengo va ser el ciclista preferit de tota Itàlia fins que Alfredo Binda el va superar els anys trenta, el seu amic d'infància Sante Pollastri va arribar a ser tant o encara més famós per una raó ben diferent: va convertir-se en un delinqüent. Pollastri va entendre que no es guanyaria la vida pedalejant, però els primers cops que va donar per robar a negocis i bancs els va fer amb bicicleta. De Pollastri existeixen tantes llegendes, que costa saber quines són certes i quines no. Sembla que és ben cert que els primers delictes van ser robar carbó per poder encendre una estufa i no passar fred per Nadal. I també és ben cert que ja de ben jove, tenia un odi visceral per als carabiners. ¿Ràbia juvenil contra un estat que no li donava una oportunitat? A Novi Ligure s'explica que els odiava perquè un carabiner havia violat la seva germana. I Pollastri el va matar. Aquell primer crim de sang el va convertir en un proscrit.

Durant 10 anys, Pollastri va matar més de 10 carabiners i va formar un grup de lladres cada cop més sofisticats. Si els primers cops van consistir a robar carters carregats diners o vianants distrets, i els darrers van ser ja a joieries o bancs. La policia el va arribar a considerar com l'enemic públic número 1 d'Itàlia, i això que els fets van tenir lloc en ple feixisme. És a dir, el règim li tenia tanta o més por que als opositors polítics. Li tenien por perquè Pollastri, ja des d'inicis dels anys 20, havia deixat clar que odiava als camises negres. De fet, al seu grup hi havia alguns anarquistes i mica en mica, Pollastri va passar a anomenar-se anarquista. Donava diners a barris pobres on s'amagava i si ho feia per estar protegit o per solidaritat, ningú ho sabrà. Però a Itàlia, on molts cops és més fàcil idolatrar un pecador que un sant, Pollastri es va convertir ràpidament en el Sant patró dels pobres. Al règim feixista però, també els preocupava que Pollastri no els permetés dir que amb Mussolini, la llei es complia i la gent podia estar tranquil·la. I per aquest motiu, silenciaven els seus cops a la premsa i el perseguien.

Pollastri va ser detingut el 1927 a París, una ciutat on també havia deixat la seva firma en atracar la coneguda joiera Rubel. La detenció va ser una operació conjunta de la policia italiana, liderada pel comissari Rizzo, i la francesa, encapçalada pel comissari Guillaume, un agent del qual diuen que va ser la inspiració de Georges Simenon per crear el seu conegut comissari Maigret. Per detenir-lo però, els va caldre que algú delatés a Pollastri. I aquí tornen les llegendes no confirmades, ja que pocs dies abans Costante Girardegno havia estat a París competint i segons sembla, Pollastri l'havia anat a veure. De fet, el ciclista va ser cridat a declarar al judici, ja que els policies tenien documentada la trobada.

Pollastri mai havia deixat de seguir el seu amic, des de la distància, i en ocasions l'havia anat a veure participar en curses, sense saludar-lo per no ser enxampat. Però a París, lluny de casa, va atrevir-se a saludar al vell amic. Poc després, va ser detingut, però mai s'ha pogut saber qui va ser el delator. Pollastri va ser extradit a Itàlia el 1928, on va passar mitja vida a la presó. No va sortir-ne fins al 1959. Va morir el 1979 a Novi Ligure, on va portar una vida pacífica, on era respectat per tot el poble malgrat els seus crims de sang. Costante Girardegno havia mort un any abans a una població propera, on vivia amb la seva dona. Els dos, que van negar sempre que el campió hagués estat el delator, ja eren morts quan una nova generació d'italians va descobrir la seva història gràcies a la cançó del 1993 escrita per Luigi Grechi i interpretada per Francesco De Gregori. La podeu escoltar aquí. Val la pena.

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.