Votem

Sento l'olor de la nit que s'atansa en misteri, diu la cançó de Mishima. I així em sento mentre escric això poques hores abans que comenci la jornada electoral del 21D, que és quan vosaltres llegiu aquest article. S'atansa el misteri, què passarà?

Fins avui, 21 de desembre, recauen quatre mesos clavats, des del 17 d'agost, quan una furgoneta endimoniada tenyia la Rambla de Barcelona, des d'aquells atemptats que també van arribar a Cambrils. Era un preludi nefast dels mesos que vindrien fins avui. L'angoixa de l'octubre ens la va fer empassar de cop una llarga campanya electoral que ha tingut de tot menys fair play i mesura en les paraules. Molts han caigut en la temptació del curterminisme, de l'abús del gest i la paraula, en l'insult i l'ofensa i ens han col·locat a tots a l'extrem, als budells. Igual que amb la telebasura ens preguntem si és el que volem veure o és que ho veiem perquè no hi ha res més, amb els polítics, uns més que altres, ens podem fer la mateixa pregunta: actuen, parlen, gesticulen així perquè saben que és el que els dona vots, o els votem perquè ja ens han acostumat a aquestes formes i son les que ens mouen?

Però per sort ja ha passat. Demà, avui, tenim a les nostres mans decidir qui volem que ens governi, o qui no volem que ens governi. Han passat tantes coses i tan grosses que ha estat difícil per tots no cometre errors, així que és difícil comprar íntegrament, sense "peròs", fins i tot els discursos més afins. El que la polarització ens ha donat, però, és la certesa de saber de qui no som. Qui no és dels nostres. Com si fos un partit de futbol. Trist, però és així.

A partir del 21D vindran coses noves, que no vol dir que siguin més bones ni temps més tranquils. Però almenys sabrem quina cara fem, si més independentista, més unionista, més republicana, més monàrquica, més d'esquerres o més de dretes. I qui es mogui no surt a la foto. A partir d'aquí, anar fent. Ens haurem de mirar al mirall i reconèixer-nos. Serà, sobretot, el retrat que no vam poder tenir l'1 d'octubre.

La cançó de Mishima acaba dient que som cinc mil que ballem entre el cel i l'infern, no vull que em facis petons, però... votem. Votem. Votem. Votem. Votem.
En realitat diu follem, que també.

 

  • Comparteix