Dies d'exili i campanya (II)

Dietari d'un dia d'exili i campanya, per Meritxell Serret (Bèlgica, desembre 2017)

1. Avui serà un dia intens, toca llevar-se d'hora i segurament aniré a dormir tard. He de fer gravacions de vídeos i entrevistes, i al vespre hi ha el debat electoral que organitza el Casal Català. Però avui és especial, sobretot, perquè arriba el meu pare que ve a passar un parell de dies amb mi. No ens hem vist des de finals d'octubre, fa dos mesos gairebé, però sembla que faci molt més.

Dutxa, esmorzar ràpid i corrents cap al tramvia per anar fins al lloc on m'esperen per gravar uns vídeos per actes de campanya. Fa un matí assolellat, que fa més portadora la fresca humida de Brussel·les. Ve de gust sortir al carrer.

2. Arribo a lloc, saludo en Paolo i un minut després arriba l'Oriol. La veritat és que de l'experiència de l'exili en trauré de bo les persones que hi estic trobant, que malgrat fa quatre dies que et coneixen t'ofereixen la seva amistat generosament, sense esperar res, fent confiança. Són els tresors de l'exili. I puc dir que a Brussel·les hi ha uns quants tresors magnífics, tots amb noms i cognoms, tots anònims i discrets. Es fan estimar.

3. Abans de començar a gravar els vídeos em preparo una mica el discurs de cadascun. El primer, important, és per a l'acte central d'ERC-CAT Sí a Lleida. No sé si és perquè ha de venir el meu pare, o perquè és un dels actes principals, però estic «tova»; sento nostàlgia de no poder ser a Lleida amb els companys parlant directament, palpant a la gent. Des de la distància fa basarda llegir, veure i sentir als mitjans i a les xarxes el que està succeint a Catalunya. Intento imaginar i empatitzar des de la distància amb l'opressió que volen fer sobre tanta gent. M'escandalitza i m'espanta que es pogués arribar a normalitzar. No ho permetrem.

Faig el discurs d'una tirada; em diuen que s'ha gravat bé. Comentem el discurs, pregunto si caldria repetir-lo per canviar o millorar alguna part. Sempre tinc una certa inseguretat amb això de «parlar en públic», malgrat a poc a poc m'hi hagi acostumat. Em diuen que els ha agradat i que el donem per bo.

Anem a gravar els vídeos dels dos actes següents, de Borges Blanques i Solsona. Fem una primera gravació, però hi ha alguna cosa que no funciona bé de l'equip. Després de diverses proves i resolt el problema, hi tornem. Les dues gravacions surten a la primera. Avui anem bé, altres dies ha costat més... que ningú es pensi que és tan fàcil això de fer discursos gravats!

El darrer discurs el gravem conjuntament amb el conseller Toni Comín, per a l'acte central al Born de Barcelona. Estem una bona estona preparant-lo i fem un parell de proves. A la tercera va la vençuda; ens surt un duo prou ben combinat!

4. Tan bon punt acabo amb els vídeos, enllaço amb la gent de l'UA1 que han vingut des de Lleida. Em fa molta il·lusió veure'ls i que hagin vingut fins aquí i em disculpo amb ells perquè han hagut d'esperar una estona fins que no hem enllestit les gravacions. Em faran dues entrevistes. La primera com a cap de llista d'ERC-CAT Sí a Lleida, sobre política en general i la campanya. La segona, com a consellera d'agricultura, sobre l'actualitat del sector i les propostes que fem al programa i pel futur. Faig les entrevistes a gust, sobretot la segona, ho confesso.

Quan acabem les entrevistes sortim tots junts i ens acomiadem al carrer. Ells se'n van cap al centre de Brussel·les. Jo he de marxar a rebre el meu pare a l'aeroport de Charleroi.

5. Arribo amb el metro fins a la Gare du Midi. Allà agafo una «navette» per anar cap a l'aeroport de Charleroi, el segon de Brussel·les i que està uns quilòmetres al sud. Aquestes «navettes» són uns taxis per 6-7 places que per 15€ t'hi porten, però normalment no marxen fins quan han ocupat totes les places. Estic de sort i arribo al punt per completar el viatge; m'assec al davant al costat del conductor i sortim de seguida. Durant el trajecte miro missatges del mòbil i del correu electrònic i entro al Twitter, perquè en tot el matí no he tingut temps de mirar gaire res.

Arribo a l'aeroport al cap de mitja hora bona. L'avió està aterrant. Toca esperar uns minuts fins que surti el meu pare per la porta i em ve el neguit, aquell patiment absurd de si podrà trobar la sortida un senyor sol de 70 anys. I mentrestant estiro el coll per si veig el meu pare, em trobo davant meu a la Mireia Boya, quina alegria! Resulta que han vingut amb el mateix avió. Ella ha vingut pel debat electoral del Casal Català. Ens abracem ben fort. És fàcil fer amistat amb la Mireia; és de muntanya i bona persona. Mentrestant li estic explicant que sóc allí per a recollir el meu pare, el veig sortir per la porta. Per fi!

Ens fem una bona abraçada amb el meu pare i petons. Fa bona cara i està xiroi. També està gras, massa, i el renyo. Em diu que està fent bondat i que ha perdut tres quilos... com enyorava aquestes converses! Coses de l'exili.

A l'avió ha conegut una parella de Manresa que l'han acompanyat. Els proposo a ells i a la Mireia d'anar plegats a buscar una «navette» cap a Brussel·les. Al cap de poca estona ja som tots dalt del taxi fent tertúlia cap a la Gare du Midi.

6. Arribem a lloc passades les 15h. Mala hora per dinar perquè normalment els restaurants ja han tancat la cuina. Anem cap al pis a deixar la maleta i busquem una cafeteria a prop per a menjar si més no una amanida i un sandvitx. Aprofitem per parlar de casa, de la família, de la gent del poble, de com ho passa ell, de les seves activitats a la llar de la gent gran... Després de fer el mos, més tips, tornem cap al pis per a instal·lar-lo, desfer la maleta i preparar el lloc on dormir. I mentrestant anem parlant, em va preguntant, li vaig preguntant, miro breument de nou els missatges i les xarxes... el temps passa ràpid. Quan me n'adono ja és hora de marxar cap al debat electoral perquè anem tard.

7. Anem amb tramvia fins a la Gare du Nord. El debat l'han organitzat la gent del Casal Català a Brussel·les a l'Hotel Husa President. Anem xino xano el meu pare i jo fins al lloc de la cita. És a prop però es fa llarg, no pot caminar massa ràpid.

Quan arribem ja hi és tothom. Ens saludem de nou amb la Mireia Boya i amb la consellera Clara Ponsatí. A més d'altres persones conegudes del públic, els periodistes que hi assisteixen i la Roser, la presidenta del Casal Català. Quan ens fa la presentació, la Roser explica que els representants de la resta de partits que havien convidat a darrera hora els han dit que no assistirien, sense donar gaires més explicacions. Lamentable. Cadascú fa les seves conclusions.

I arrenquem el debat que ja són les 8 del vespre (nit a Brussel·les), amb el meu pare assegut a primera fila del meu primer debat electoral. Estrany. Coses de l'exili.

8. En acabat el debat ve gent a saludar. Ens fem algunes fotografies. Hi ha bon ambient. Ja són gairebé 2/4 de 10. Des d'una sala al costat d'on hem fet el debat encara he de fer una connexió per Skype amb un sopar d'unes 150 persones al Lluçanès. Malgrat tenim problemes amb la connexió wi-fi, finalment podem veure'ns i parlar breument. Des de l'exili em commou fer aquestes connexions i les agraeixo.

Quan finalitza i torno a buscar el meu pare ja no queda gairebé ningú a la sala. Acabem de parlar i ens acomiadem de tothom. No sé com m'ho faig que gairebé sempre sóc dels darrers a marxar dels llocs. I això no ve d'ara de l'exili.

Meritxell Serret Aleu
Consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Cap de llista d'ERC-Catalunya Sí a Lleida

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.