L'home que va comprar la Lluna

Trump somia en enviar astronautes a la Lluna, però sempre pots trobar algú amb més ambició. Com l'home que va comprar la Lluna.

Tot va començar a Xile. Fa anys que molts advocats xilens es van especialitzar en conflictes sobre la propietat de les terres. La llei xilena, per fomentar que s'ocupessin terres de paratges aïllats i fer créixer tant les fronteres com l'economia, va deixar per escrit a inicis de segle XX que qualsevol ciutadà podia reclamar com a seva una terra que ningú hagués reclamat mai abans. La llei generava bastants problemes, com per exemple, el fet que va ignorar els indígenes locals, que sovint desconeixien la normativa i de sobte eren expulsats de casa seva. Aquesta llei però, també va portar les aspiracions xilenes més lluny que mai. Gràcies a ella, Xile va fer seva la Lluna. Bé, la va fer seva un senyor xilè: Jenaro Gajardo Vera.

Gajardo havia nascut al centre de Xile, en una família de metges. A casa eren 10 fills i tots van poder estudiar. Gajardo va estudiar llengua castellana i lleis, a la capital, Santiago. Amb el títol d'advocat al sac, va trobar feina a la ciutat de Talca, on va arribar el 1951. Aquí, ràpidament, es va fer estimar pels veïns. Era una persona dinàmica i somiadora. A més de defensar clients, participava activament de la vida cultural i va provar sort com a poeta i pintor. Sense gaire fortuna, cal dir-lo. Creador d'una revista anomenada Grupos, Gajardo no faltava a cap cita important de la ciutat. Ara, bona part de la ciutat va començar a dubtar de la seva forma de fer quan va crear una associació anomenada "Sociedad Telescópica Interplanetaria". La va presentar en un acte públic en què va explicar que la seva funció seria "crear un comitè per rebre els primers visitants d'altres planetes que arribin a la terra". Les burles només es van suavitzar quan el bisbe de la ciutat, Manuel Larraín Errázuriz, va fer-se soci de la societat. No se sap si per solidaritat amb Gajardo, que era un tros de pa, o per ser a primera fila si arribaven els marcians.

Poc després de crear aquesta associació, Gajardo va patir una petita decepció. Li van dir que no podia formar part del Club Social de Talca, una entitat que reunia les personalitats més importants de la ciutat. Si primer li van dir que no podies ser soci sense haver viscut uns quants anys a Talca, un cop ja havia arrelat li van dir que necessitava tenir un títol de propietat de terres. Ell no tenia prou diners per comprar terres, però va sorprendre a tothom quan es va presentar a la seu del Club Social amb un títol que l'acreditava com el propietari de la Lluna.

Gajardo va acollir-se a la llei que et permetia apropiar-se de les terres que ningú havia reclamat, i afirmava que "la Lluna pertany a la Terra. Com que ningú l'ha reclamada abans o després de la meva petició, jo presentaré la documentació". I així va fer-ho: va portar tots els papers a les autoritats després d'haver posat un anunci durant tres dies seguits a la premsa local, com calia, i esperar quatre setmanes per veure si algú deia que era seva. En total, va gastar-se 42.000 pesos xilens per presentar la petició. I quan algú li preguntava per aquella operació, ell ensenyava el document que l'acreditava com a propietari de la Lluna. S'hi podia llegir: "Jenaro Gajardo Vera, abogado, es dueño, desde antes del año 1857, uniendo su posesión a la de sus antecesores, del astro, satélite único de la Tierra, de un diámetro de 3.475 kilómetros, denominada Luna, y cuyos deslindes por ser esferoidal son: Norte, Sur, Oriente y Poniente, espacio sideral. Fija su domicilio en calle 1 oriente 1270 y su estado civil es soltero. Jenaro Gajardo Vera Carné 1.487.45-K Ñuñoa Talca, 25 de septiembre de 1954."

La notícia, mica en mica, es va anar escampant per la ciutat, mentre els advocats de l'Estat estudiaven si tenia raó. Quan la notícia va arribar a Santiago, corresponsals estrangers van conduir fins a Talca per entrevistar-se amb ell. A un diari anglès, va explicar que "molta gent diu que soc un boig, però ningú m'ha dit que sigui estúpid". Durant 4 dècades, aquest xilè va poder ensenyar papers segons els quals era el propietari de la Lluna. I amb el temps, va elaborar un discurs propi sobre aquella decisió, en què afirmava que era una acció poètica". A més, deixava clar que "no m'agrada la gent que viu a la Terra. No hem aconseguit eliminar l'odi, l'enveja, la rancúnia". Així, afirmava que en ser propietari de l'astre, podria evitar que gent amb males intencions anessin a viure a la Lluna. Es va convertir cada cop més en un personatge còmic, i organitzava concursos per seleccionar pioners que podrien viatjar a la Lluna. Tothom li reia les gràcies, però pocs el creien. Fins al 1969.

Aquell any, per primer cop, l'home va trepitjar la lluna. I Gajardo va fer evolucionar la seva història, deia que l'agregat cultural de l'ambaixada nord-americana a Xile l'havia trucat per fer-li arribar un missatge del President Richard Nixon demanant-li permís per fer aterrar a la Lluna l'Apollo XI. No queda constància escrita d'aquesta petició. Gajardo va explicar llavors que quan havia fet seva la Lluna, estava segur que l'home no hi podria arribar fins a l'any 2000. I que veure els nord-americans fent saltirons per la lluna ja el 1969 l'havia emocionat.

Gajardo no ignorava que existia el Dret de l'espai ultra terrestre, un conjunt de normes que regula les activitats espacials per part dels Estats, organismes internacionals i entitats no governamentals, signat el 1967 per la major part d'Estats que formaven part de la cursa espacial, sobre el principi de la no-apropiació de l'espai. En l'article 2 del tractat es diu que ningú pot apropiar-se de la Lluna, ni dels altres objectes del Sistema Solar, ja que són Patrimoni Comú de la Humanitat. Però Gajardo afirmava que ell havia signat els papers abans que existissin aquestes lleis.

Jenaro Gajardo Vera va morir el 1998, després d'una vida plena d'anècdotes, com quan va ser acusat d'evasió fiscal per no declarar la propietat de la Lluna. Gajardo va admetre la seva culpa però va demanar als inspectors fiscals que l'acompanyessin a la Lluna per taxar la propietat i decidir el preu. I mai més van reclamar-li res. Al seu testament, aquest poeta somiatruites va deixar en herència la Lluna al "meu poble, als meus compatriotes".

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.