La bisexualitat de l'Ada

L'evidència que vivim encara en una societat que no ha normalitzat el fet que tothom té dret a ficar-se al llit amb qui li vingui de gust i practicar la sexualitat que més li plagui és que en un programa de televisió, el presentador pregunti al convidat sobre les seves relacions sentimentals i això es converteixi l'endemà en un titular a tots els diaris. El motiu? Que la protagonista en qüestió era una política catalana que admetia obertament i natural haver tingut una xicota italiana quan tenia 21 anys. Hauria estat igual de noticiable si s'hagués enamorat d'un home? La resposta és no. Ningú es posa ja les mans al cap, afortunadament, per una sortida de l'armari. El problema rau en què ens les donem de societat moderna i liberal i encara avui, la sexualitat dels personatges públics segueix sent motiu de tafaneria.

L'alcaldessa de Barcelona va decidir dissabte passat que tot i estar en plena campanya per les eleccions catalanes, no hi havia cap problema en anar a un programa com 'Sálvame Deluxe' a explicar unes quantes intimitats. Era el programa per fer-ho? És evident que sí, malgrat les urticàries que provoca a alguns. Té el seu públic a Catalunya i aquest públic, també vota. Bé que dies enrere, Inés Arrimadas i Miquel Iceta es van deixar caure per la casa de Bertín Osborne -qui per cert els va fer un bon massatge- i ningú no en va fer escarafalls.

Alguns han acusat Ada Colau d'oportunisme polític. Si realment darrere l'anunci de la seva bisexualitat hi havia la intenció d'esgarrapar uns quants vots, com a estratègia em sembla poc trencadora. Malgrat que la bisexualitat no està tan instaurada en el terreny públic com pugui estar-ho l'homosexualitat, a Catalunya ja fa molts anys que el candidat socialista Miquel Iceta va dir obertament que és gai i en el darrer govern de la Generalitat hi ha hagut dos consellers homosexuals, Toni Comín i Santi Vila. A més, és de sobres coneguda l'afinitat del col·lectiu LGTB amb els programes dels comuns en matèria de donar visibilitat i igualtat a aquestes persones. O sigui que buscar vots on ja els té, no tindria massa sentit. Per tant, més enllà de la intencionalitat política que hi vulguin veure alguns, no es pot negar que l'anunci sobre la bisexualitat de l'alcaldessa no pot ser més que ben rebut si contribueix a normalitzar el que avui no hauria de considerar-se un fet noticiable.

A mi la vida privada dels nostres polítics i amb qui es fiquen o deixen de ficar-se al llit no m'interessa en absolut però estic molt a favor de què la gent amb una certa notorietat i presència pública ajudin a fer-ho visible si això afavoreix la normalització de les lliures opcions sexuals. Cantants, actors, artistes, periodistes, esportistes... I si son polítics, també. Ara bé, fer-ho en campanya electoral ja és un altre tema. Per què Ada Colau ha decidit anar precisament ara a 'Sálvame' a explicar-se? Això ho sap només ella perquè tal com va dir, no ho sabien ni els seus assessors. No és candidata -tot i tancar la llista dels comuns- i és inqüestionable que ella és el gran actiu de la seva formació. Tenint en compte que les enquestes no els estan sent massa favorables, si s'ha d'anar a la tele a explicar unes quantes intimitats al programa més vilipendiat de la graella, arremanga't i anem-hi. L'altra cosa és si, acceptant que aquesta no és una campanya electoral que s'estigui desenvolupant amb les mateixes garanties i drets per a tots els candidats, sigui encertat anar-hi. Això ja forma part de la integritat moral de cadascú. Però, deixant a banda l'excepcionalitat d'aquesta campanya, potser ja va sent hora de cara al futur, que alguns polítics abandonin certs prejudicis i cotilles i comencin a aprofitar l'aparador mediàtic per mostrar-se més naturals. Als Estats Units, al programa de l'Ellen Degeneres -que té audiències milionàries- Barack Obama va entrar al plató ballant una cançó de Madonna i ningú li va restar mai mèrits com a polític. Tampoc quan va plorar al Daily Show de Jon Stewart o quan la seva dona, Michelle Obama es va posar a cantar al Carpool Karaoke de James Corden. També és cert que no serien l'equivalent al Sálvame, però no deixen de ser entreteniment. Aquest tema però, si de cas, el deixarem per un altre article.

Estic segura que la naturalitat amb què Ada Colau va fer públic allò de la seva xicota italiana sense immutar-se i els aplaudiments que es va endur, van remoure a més d'un de la cadira. No pel fet en si sinó perquè en campanya, un aplaudiment a la tele val més que cinquanta mítings. "Ada Colau, 43 anys, Peixos i alcaldessa de Barcelona". Aquest era el rètol amb què anunciaven la convidada. Però en canvi ningú es va posar les mans al cap perquè el seu horòscop fos una cosa a destacar. Peixos; i a mi què.

 

  • Comparteix