L'inquietant cas del Pobre Home Invisible

El Pobre Home Invisible s'espera assegut a la cadira més pomposa de la sala més luxosa de l'edifici més imperial del barri més glamurós d'una de les ciutats més poderoses. No té un perfil de personatge rellevant, sincerament. No transmet gaire majestuositat. De fet, no transmet gaire res, perquè no pot transmetre-ho: és un pobre home, i és invisible. Les persones amb aquesta característica moral i corporal són inexistents als ulls de la resta del món. No existeixen. Com els Reis. Com tot.

El Pobre Home Invisible no recorda ben bé com va anar a parar a aquella cadira, sis o set mesos enrere, però sap que asseure-s'hi li va fer una il·lusió especial. No és una cadira qualsevol, és la cadira des d'on es passa després a remenar les cireres, la cadira que fa de preàmbul del poder, la cadira que et fa companyia mentre esperes el teu torn per tallar el bacallà. El Pobre Home Invisible va asseure-s'hi amb la intenció de ser escoltat, pensant que les seves preferències serien tingudes en compte, perquè ell es considera a si mateix un dels grans. Volia donar un cop de puny sobre la taula i fer evident la seva legitimitat, la seva rellevància. Però ara tot allò queda lluny. Ja gairebé no recorda el moment en què va entrar en aquella sala d'espera i va mirar aquella cadira pensant que en cinc minuts s'aixecaria i la deixaria allà per sempre. Ja no recorda res.

Han passat molts mesos. Sis o set? Potser fa un any. I el Pobre Home Invisible continua allà, mal assegut, canviant de postura cada cinc minuts, intentant distreure's amb tot allò que troba. Envia correus, truca, llegeix el diari (cada dia, puntualment, un noi recull el del dia anterior i deixa sobre la tauleta el d'aquell mateix matí), repassa els racons que encara no coneix de la sala, es mira les sabates per corroborar que continuen ben lluentes, comprova l'hora, fa una migdiada, carrega el mòbil, dina, sopa, viu, es dutxa, estén la roba, treu el rentaplats, fa la cigarreta de després de ser ignorat, es desespera, es tranquil·litza i dorm.

Fa un any que hi és. Esperant. Potser més d'un any. Un any i mig. I avui, el Pobre Home Invisible s'ha llevat una altra vegada en aquella mateixa cadira pomposa d'aquella sala luxosa d'aquell edifici imperial d'aquell barri glamurós d'aquella ciutat poderosa. Però avui s'ha llevat diferent, optimista, amb una intuïció esperançadora i quatre paraules il·luminades amb neons de tots colors: avui és el dia. Avui és el dia! Feia setmanes que no tenia aquella intuïció. L'havia tinguda alguna vegada, però mai amb tanta força com avui. I això l'excita, el fa fort, l'empeny a arreglar-se la corbata, a posar-se bé les ulleres, a aclarir-se la gola, a respirar fondo, perquè ho veu més a prop que mai, veu que tots aquells mesos o anys potser han valgut la pena. 

Ho veu tot. Veu aquella porta obrint-se, per fi, amb solemnitat. Veu una noia amable i respectuosa, amb un somriure protocol·lari però real. Veu com se li acosta, amb un caminar segur. Veu com la noia el mira als ulls, reconeixent-lo, com si aquell Pobre Home Invisible no fos un pobre home ni fos invisible. Veu com la té al davant, a punt d'anunciar-li alguna cosa. Veu que és a punt d'obrir la boca, en aquell moment la boca més interessant que ha vist mai. Veu que ell està sent considerat algú important. I veu, sent, escolta i assimila un missatge que el fa el pobre home invisible més feliç del món:

-Je suis désolé, monsieur Bartomeu. Monsieur Platini ne peut pas répondre a votre appel en ce moment. Pouvez-vous attendre cinq minutes, s'il vous plait?

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.