Fa ben bé 5 anys publicava el meu primer llibre, Warcelona, una història de violència, amb el qual vaig voler posar sobre la taula, i a través de la fotografia, el debat sobre un concepte tan aparentment entenedor com el de violència. Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans la definició de violència és molt clara. 

1 f. [LC] Força o energia desplegada impetuosament. La violència del vent, de la tempesta, d’una sotragada sísmica. La violència d’un cop. Empènyer-lo amb violència. 2 f. [LC] per ext. La violència d’una passió, d’un desig. La violència d’una malaltia. 3 f. [LC] Abús de força. Usar de violència envers algú. Emprar la violència contra algú. Sofrir violència. Rebutjar la violència amb la violència.

Partint d'aquesta premissa —la senzilla definició d'una paraula— vaig plantejar-me la necessitat d'explicar en un llibre fins a quin punt el poder ha pervertit aquest mot. I quan parlo de poder em refereixo a tot el poder. Precisament per això el llibre recull imatges de violència urbana a la ciutat de Barcelona sota els mandats de Joan Saura, Felip Puig o Ramon Espadaler com a consellers d’Interior. Tres consellers d'òrbites polítiques ben diferents, de partits distints, però de record similar pel que fa les persones que van patir violència policial quan ells comandaven Interior. Perquè si una cosa vaig voler posar sobre la taula amb Warcelona, va ser, precisament, la voluntat de trencar el binomi de la legitimitat de la «violència legal» i la il·legitimitat de la «violència il·legal». O és que algú dirà que estomacar manifestants a cops de porra no és violència? A algú li dol més un contenidor cremat que 150 ferits? Que potser hi ha qui pretén justificar un ull buidat amb una bala de goma perquè es mutila en nom de la llei?

Aquell debat infinit en el qual vaig voler incidir a través d'aquell humil llibre ha tornat a ressorgir als mitjans de comunicació a partir dels fets d'aquests últims mesos. En poc temps hem vist com davant de l'absència de violència durant les detencions del 20 de setembre van haver d'inventar-se l'aixecament tumultuós per engarjolar els Jordis. Un fet que, si bé llavors no ho sabíem, era el presagi del que vindria: 10 persones a la presó per fer política davant de la venjança d'un referèndum on l’única violència que hi va haver va ser la dels 1066 ferits pels cossos policials espanyols. I aquí ens trobem, sis mesos després, amb uns Comitès de Defensa de la República que han pres el relleu de la mobilització popular i que es troben sota el punt de mira de la fiscalia, la policia i la premsa del règim.

Si parlem de violència, cal dir les coses pel seu nom. En pocs dies hem vist com els antiavalots dels Mossos d'Esquadra obrien caps, trencaven braços, mans, cames i genolls d'aquells que protestaven per la presència del Borbó al Palau de la Música o per l'empresonament de polítics catalans la setmana passada. D'imatges de la Brimo actuant amb extrema violència contra manifestants i periodistes n'hi ha hagut per triar i remenar. Però resulta que els mateixos que es dediquen a justificar la violència policial sempre i de forma acrítica, són els que ara acusen de violents uns CDRs que diumenge feien una acció tan simbòlica i pacífica com aixecar les barreres dels peatges. Els mateixos que són incapaços de condemnar l'atemptat nazifeixista que ha calcinat l'Ateneu Popular de Sarrià són els que ara justifiquen els intents d'atropellament amb vehicles policials contra els vianants que es trobaven al centre de Barcelona fa poc més d'una setmana.

Violència són els 100 quilos d'un antiavalot de la Policia espanyola saltant sobre un votant. Violència és la Guàrdia Civil gasejant un col·legi electoral el passat 1 d'octubre. Violència és la Brimo repartint estopa en nom de la sagrada Constitució. Violència són els feixistes cremant l'Ateneu Popular de Sarrià. Violència és el rei espanyol matant el seu germà d'un tret al cap. La violència és violència, aquí o a la Xina popular, i no perquè porti placa deixa màgicament de ser-ho. Per impune, per silent i per perversa, no hi ha pitjor violència que la que s'exerceix sota el jou del poder. Parlem de violència ara?

  • Comparteix