La vida de Gerard Deulofeu ha donat tantes voltes que m'estranya que no hagi parat boig. Després d'un estiu on semblava estar més fora que dins, ara està davant de la gran oportunitat per la qual ha treballat tota la seva vida.

No volia venir perquè el Barça ja l'havia rebutjat un cop. El club el va repescar sense estar-ne del tot convençut i va buscar-li competència fins a l'últim segon de mercat, però capricis del destí, ara s'ha lesionat greument Dembélé i Deulofeu ha passat a ser un dels jugadors més importants de la plantilla. El més meravellós de tot plegat és aquell nen prodigi que va estar a punt d'esgarrar-ho tot per alçar massa el cap, està a punt d'explotar quan ha après a abaixar el cap quan és necessari.
Aquell noi que un dia va dir que no li interessava aprendre els moviments de Pedro perquè el canari no era capaç d'anar-se'n de ningú, ha madurat fins a convertir-se en el davanter més disciplinat de la plantilla com ho era el mateix Pedrito. Sempre ben col·locat es desmarca més que ningú, mai s'oblida de seguir al seu marcador en defensa i quan hi ha una línia de passada clara l'aprofita. A simple vista el joc de Deulofeu no està destacant perquè no protagonitza jugades brillants, però tot el que fa té un sentit col·lectiu extraordinari.
L'extrem irreverent i atrevit està guanyant-se la confiança de Valverde a base de prudència. A poc a poc però, que ningú dubti que Deulofeu deixarà anar el geni que porta dins perquè ell és un jugador de raça, dels que es creixen en els moments complicats i si no només cal veure els minuts a Getafe. Amb el marcador en contra és quan el català més ho va intentar i estic convençut que això anirà en augment al llarg de la temporada.
Si el Gerard segueix amb aquesta progressió i maduresa, podem estar vivint un gir de guió similar al de Sergi Roberto a l'estiu del 2015. Quan el de Reus estava resignat a marxar perquè no tenia minuts, es va quedar un any més i llavors va trobar un forat al lateral dret que l'ha consagrat com a crac de l'equip. Talent mai li ha faltat a Deulofeu i ara que se'l veu madur sembla que li arriba aquell cop de sort tan necessari per fer el salt definitiu. Tot teu Gerard!

  • Comparteix