El que s'ha disputat fins ara al Brasil és amb diferència el millor Mundial que recordo. Consti que el primer del qual tinc noció és el de Mèxic '86 i és història que en aquella ocasió va guanyar l'Argentina de Maradona... però també la de Bilardo. El d'Itàlia va fer honor al país on es va disputar. El dels Estats Units va tenir alguns partits memorables i alguna selecció entranyable com la búlgara, però se'l va adjudicar el Brasil de Parreira, que va renunciar a Raí i va apostar pel físic de Mazinho. Al 98, el títol va quedar-se a casa gràcies a Zidane i poca cosa vistosa més. Tinc la sensació que les millors seleccions d'aquell moment no es van adaptar bé al Mundial de Corea i Japó i que Ronaldo i Rivaldo no van tenir rival. 

Que Cannavaro fos Pilota d'Or ho diu tot del Mundial del 2006 i, a Sud-àfrica, Espanya va guanyar perquè era la millor amb diferència però amb un futbol molt més espès que el que havia practicat dos anys abans a l'Eurocopa.

És una alegria que el futbol s'hagi confabulat per fer-se un homenatge justament quan la Copa del Món visita el país del jogo bonito. Curiosament, estan decebent les principals favorites -Brasil i Argentina no enamoren i Espanya ja està de vacances- però s'estan registrant sorpreses d'allò més agradables, i no només pels resultats. Principalment, la desinhibida Colòmbia de Pekerman, amb laterals molt ofensius com Zúñiga i Armero, i amb quatre futbolistes de perfil inequívocament ofensiu: Cuadrado, James, Teo Gutiérrez i Jackson Martínez. Però també la Xile intensa de Sampaoli, la França vertical de Deschamps i, aquesta no sorprèn, l'Alemanya refrescant de Joachim Löw, que tot i el seu recorregut com a seleccionador, ha pres nota de les innovacions de Guardiola al Bayern i ha apostat pel fals 9 i per Lahm com a migcentre. Fins i tot seleccions tradicionalment donades al resultadisme o al físic, com Itàlia o Anglaterra, han abraçat un futbol més agradable per a l'espectador, tot i que no els ha servit per superar la primera fase.

Potser el seu fracàs, com el d'Espanya, s'explica pel que Mascherano ha definit com un Mundial "a la sud-americana", pels canvis de les condicions climàtiques entre una seu i una altra, i la gespa un xic més alta que impedeix el ritme de joc alt que impera a Europa.

No obstant, ha arribat la fase del caixa o faixa, i algunes seleccions que s'havien mostrat valentes han canviat el xip, com si la por els atenallés a tots plegats. Per exemple, la selecció mexicana es va fer enrere quan va veure guanyada la seva eliminatòria contra Holanda, i ho va pagar fent les maletes. I el mateix va estar a punt de passar-li a Costa Rica, la gran revelació de la primera fase sobrevisquent al grup de la mort, que no va ser tan atrevida contra Grècia com ho havia estat prèviament, i serà als quarts bàsicament gràcies a Keylor Navas, el seu extraordinari porter.

És clar que no podem demanar a les seleccions amb menys tradició que practiquin el que no fan les grans. Quan Scolari diu que el Brasil no és ni ofensiu ni defensiu, sino que s'inspira en el que ha fet l'Atlètic de Madrid aquesta temporada, n'hi ha per dimitir del futbol. No és previsible que el gurú de Sandro Rosell canviï de parer mentre els resultats li donin la raó, però davant de Xile va esgotar el comodí de la sort. I l'elogiat Van Gaal ha anat especulant amb els resultats i apel·lant als seus davanters fins que el primer resultat advers el va obligar a treure l'artilleria.

En definitiva, per joc i per emoció, aquest Mundial està justificant passar-se els vespres d'estiu al sofà. Tant de bo la por no ens l'esguerri.

 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.