Assegut al seu despatx, Andoni Zubizarreta mira el calendari. 1 de juliol, ha començat el compte enrere. Queden 14 dies perquè Luis Enrique engegui el Barça 2014/15, dues setmanes i el rellotge no s'atura, de fet els minuts duren ara segons. Tres incorporacions fetes (Ter Stegen, Bravo i  Rakitic), un mínim de tres més per fer: les més delicades, les que marcaran si la remodelació camina cap al reinici del cicle guanyador del Barça més exitós de la història o si l'hivern ha de ser llarg i fred. 

La pressió popular per la feina de Zubi és molta, però no li cal patir. Ja fa temps que l'opinió pública el va condemnar. La seva inacció amb el central l'estiu passat ha marcat la seva tasca passi el que passi ara. La seva és la figura més desagraïda de l'organigrama.

Els grans fitxatges tenen cognoms presidencials i pel que fa a les incorporacions d'aquest estiu, en cas d'èxit tindran cognom asturià, i en cas de  fracàs seran seves. L'única aposta inequívoca del director esportiu és la de Ter Stegen, l'única oportunitat de redimir-se. 

A la porteria Zubi ha estat ràpid, decidit i solvent. Ter Stegen com a número 1, Bravo com a suplent amb experiència (mentre Luis Enrique no digui el contrari). No es pot dir el mateix de la posició del central i no serà perquè hagi agafat ningú per sorpresa. En podem enumerar moltes, d'excuses: la planificació esportiva no podia avançar mentre no hi havia entrenador, la posició del central és la més buscada per tots els grans clubs europeus, la particularitat del joc del Barça restringeix la tria, fins i tot es podria dir que la síndrome Txigrinski fa temps que va deixar paral·litzada la secretaria tècnica blaugrana... Però la realitat és que al 2010, el Barça no va voler apostar per Thiago Silva per evitar trencar l'escala salarial. Per contra, es va fitxar Song. Algú hi va veure un central en potència. I no. L'acarnissament ara seria cruel. Un any més tard, l'estiu passat, el criteri es va rectificar. Thiago Silva tornava a ser el primer objectiu, les aspiracions econòmiques del brasiler ja no suposaven un escull. Però tot i la insistència, el PSG no volia negociar. Marquinhos, llavors a la Roma, era el següent a la llista, però precisament el PSG es va avançar. Després va arribar al Tata i ja sabem com va anar la història. 

Un any després Andoni Zubizarreta torna a ser al mateix punt. El central desitjat torna a ser al PSG. Els parisencs tornen a dir que no volen vendre. I com ja va passar amb Thiago Silva, l'home que el Barça vol fitxar ja era a la llista l'any anterior. Roda el món i torna al born. Ara mateix, la sensació és que les opcions són Marquinhos o la fi del món. I el curiós del cas és que Marquinhos ha aparegut en aquest punt per sorpresa, després de saber que el PSG havia fitxat David Luiz. Algun dia ens ho explicaran, mentrestant l'únic que podem pensar és que en aquest apartat, els deures no estaven ni fets, ni avançats, ni polits. 

1 de juliol i sense central, Camilo Sesto ja no podria més. Zubizarreta, en canvi, es repeteix a si mateix una vegada i una altra que el mercat s'acaba el 31 d'agost, que cal templança, que al mercat de fitxatges les frenades al final del revolt s'han d'apurar al màxim. Farà bé de no mirar cap a dalt, perquè la daga del central el persegueix allà on va, des que es lleva fins que va a dormir. 

EL BISTEC

La despesa del club en la guarnició ha estat important en termes absoluts, però minsa pel Barça. El canvi de Rakitic per Cesc es pot valorar com a prou profitós pel club. Han volat 18 milions d'euros però se n'han ingressat 33, també és cert que faltaven per pagar-ne 3 en variables a l'Arsenal. Per tant, en caixa n'han quedat 12. Amb Ter Stegen primer i Bravo després, l'adéu de Valdés s'ha cobert amb 24 milions d'euros. És a dir, que el club encara pot fer ús de més de 100 milions d'euros pel bistec: el central, el davanter i veurem si un altre mig. Sense comptar alguna venda que ha de caure i alguna guarnició més que pot arribar.  

La necessitat arxiconeguda d'un central farà que aquesta partida s'emporti un gruix important de la resta de despesa que cal fer. Els parisencs van pagar Marquinhos ara fa un any a preu fora de mercat: 36 milions d'euros a la Roma per un jove que encara havia de demostrar molt. Una barbaritat, van pensar a can Barça. Ara, en poden pagar una mica més pel mateix jove que ja no és el titular de la Roma sinó el suplent de Thiago Silva al PSG. Però sí, el Barça s'ho pot permetre. Si tirem de demagògia, els més de 30 milions que ingressa l'any pel patrocini de Qatar, els poden destinar aquest any a les butxaques qatarianes del PSG. Tot queda a casa. 

Encara a la defensa, falta veure si el València va de farol o realment no rebaixa un cèntim la clàusula de rescissió de 20 milions d'euros de Mathieu. El francès, de 31 anys, és un lateral que pot fer de central i també un vell conegut de les llistes de la secretarària tècnica blaugrana (unes llistes on costa d'entrar però més encara de sortir-ne). L'estiu passat costava 10 milions d'euros, el Barça no es va decidir, Mathieu va renovar pel club che i ara en val 20. 

RODENTIA

La tendència rossegadora de Suárez el podria haver fulminat de la llista d'aspirants a reforçar una davantera del Barça liderada per un depredador com Messi. És difícilment justificable un fitxatge amb aquest perfil reincident en un club que porta anys vanagloriant-se de valors i d'incorporar sobretot "bones persones". Potser tocaria pagar el peatge de renunciar a un talent indiscutible com el de Suárez per mantenir la coherència del missatge. Però de piruetes argumentals n'hem vist tot sovint en aquest club i, a dia d'avui, Luis Suárez es manté a l'equació. Fins i tot, si es confirmés la sanció de 4 mesos, seria un pél més econòmic del que ho era fa uns dies.  

El club ja compta que amb el fitxatge del davanter, sigui l'uruguaià o un altre, marxarà un bon pessic del pressupost però també cal veure si el mundial d'Alexis acaba d'animar algun dels seus pretendents, fins i tot el Liverpool podria estar temptat d'incorporar un davanter que mossega les defenses rivals però d'una manera menys literal que Suárez.  

ADN

Els fitxatges de davanters són sempre els més cridaners, els més atractius mediàticament, però la peça clau que ha marcat la personalitat del Barça els últims anys no era un davanter, no era Messi. L'argentí ha estat determinant en les victòries, amb els seus gols i el seu talent. Sense Messi, el Barça no hauria estat el millor Barça de la història. Però qui ha determinat l'estil de joc és el senyor ADN: Xavi Hernández. Sense Xavi, el Barça ha de buscar quina personalitat vol tenir al camp.  

L'escollit per la secretària tècnica, amb l'aprovació de Luis Enrique, era Koke però la seva renovació per l'Atlético de Madrid ha estat una gerra d'aigua freda. A nivell econòmic, l'operació no ha patit cap alteració perquè la clàusula del migcampista matalasser continua sent de 60 milions d'euros (no negociables), però amb aquesta renovació Koke confirma que no té pressa per marxar de l'Atleti, com a mínim aquest estiu. 

Amb el retorn de Rafinha, el Barça té peces de sobra al mig del camp i és inútil buscar un Xavi al mercat, perquè no n'hi ha cap altre. Koke quadrava a la perfecció al joc associatiu del Barça. La qüestió és si ara que aquest fitxatge sembla inviable, el club remou el mercat a la recerca d'algun altre migcampista, s'entesta a convèncer Koke o aposta perquè Rafinha i Sergi Roberto siguin els Xavis i Iniestas del futur. El desplegable demana pas, Luis Enrique i Zubi han de decidir. 

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant la personalització de l'accés a la nostra pàgina, així com per mostrar-vos publicitat relacionada amb les vostres preferències mitjançant l'anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Si continueu navegant, hom considera que n'accepteu el seu ús. Podeu canviar-ne la configuració o obtenir més informació accedint a l'avís legal del peu del web.

Més informació

Acceptar cookies

POLÍTICA D'ÚS DE LES COOKIES.

¿Què són les cookies?

Una cookie és un fitxer que es descarrega al vostre ordinador a l'accedir a  pàgines web determinades. Les cookies permeten a una pàgina web, entre d'altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d'un usuari o del seu equip i, segons quina informació continguin i de quina manera s'empri, poden servir per  reconèixer l'usuari i facilitar-li la navegació i l'ús que en faci de la pàgina web.

¿Quins tipus de cookies fa servir aquesta pàgina web?

• Cookies d'anàlisi: Són les que, ja siguin  tractades per nosaltres o bé per un tercer, ens permeten quantificar el nombre d'usuaris que hi accedeixen,  per tal d'efectuar la mesura i l'anàlisi estadística del ús que en fan els usuaris en general dels servies ofertats a la pàgina web. Amb aquest objectiu,  analitzem la vostra navegació per la nostra pàgina, amb finalitat de millorar-ne el servei i el ventall d'ofertes que li oferim.

• Cookies de personalització: Són les que permeten a l'usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides, en funció d'uns criteris establerts al terminal de l'usuari. A tall d'exemple podem esmentar l'idioma, el tipus de navegador a través del qual s'accedeix al servei i la configuració regional del punt d'accés al servei, etc.


• Cookies publicitàries: Son les que, ja sigui tractades per nosaltres o per un tercer, ens permeten gestionar de la forma més eficient possible l'oferta dels espais publicitaris que hi ha a la página web, tot adequant-ne el contingut de l'anunci al contingut del servei  sol·licitat o a l'ús que en faci l'usuari de la nostra pàgina web. Per axiò, analitzem els vostres hàbits de navegació a Internet i podem mostrar-vos publicitat relacionada amb el vostre perfil de navegació.


Podeu permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades al vostre equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador que empreu al vostre ordinador.