Neymar és un dels millors futbolistes del món, el seu rendiment al Barça ha estat excel·lent i en molts moments de la seva trajectòria ha demostrat que té la capacitat i la personalitat necessàries per tirar del carro. Neymar, a més, ha estat prou intel·ligent i humil per acceptar el lideratge indiscutible de Messi i situar-se en un segon esglaó al costat de Suárez.

Neymar, però, també és el jugador de sang calenta que surt a picabaralla per partit, el jove alegre i despreocupat que gaudeix de la festa en companyia dels amics, els coneguts i els saludats, la màquina de fer diners que l’obliga a fer anuncis i promocions cada dos per tres, el noi del qual viu tota una família, en resum, un professional que no serà mai un one-club man. Si tens Neymar a la plantilla has d’acceptar el paquet complet: el futbolista descomunal, la marca multimilionària i el nano que vol passar-s´ho bé i que viu la vida a la seva manera i sense demanar permís. Si Neymar marxés, el Barça ingressaria uns 220 milions d’euros. D’acord, són molts diners, moltíssims. Es poden fer meravelles amb tants calers. Hi ha però tres perills. Primer: tots els clubs sabran que el Barça té una quantitat desorbitada de calers a la caixa i per tant apujaran el preu dels futbolistes de referència. Segon: tots els clubs sabran que el Barça ha perdut un dels millors jugadors de la plantilla i que per tant el club està obligat a fitxar algun futbolista de primer nivell, situació que permetrà als venedors asseure’s a taula en una posició de força. Tercer (i principal) perill: la direcció esportiva del Barça. Tenint en compte els precedents, la gent que hauria d’invertir els 220 milions em fa més por que una pedregada. Ben invertits, aquests diners haurien de servir per construir una plantilla de luxe, però el marge d’error seria proper a zero perquè el talent que perds sense Neymar s’hauria de substituir sí o sí si es vol aspirar a guanyar. 

Per tot això, la meva resposta a la pregunta és: Neymar. Per una banda, em sembla un futbolista indiscutible que encara pot rendir un parell d’anys més al Barça i per l’altra, la direcció esportiva no em mereix cap credibilitat ni confiança: no els veig capaços de compensar una pèrdua de la magnitud de Neymar. Si els 220 milions d’euros estiguessin en mans de Monchi, aleshores potser la meva resposta canviaria. Potser.

  • Comparteix