La maduresa de Piqué

Mentre els mitjans ens distraiem amb els nous fitxatges i el trident, Gerard Piqué està aguantant l'equip a les seves espatlles. Sense fer soroll, és la primera peça de la columna vertebral blaugrana.

El Gerard és un privilegiat que ho ha tingut tot des de ben petit. Intel·ligent, guapo i sent el nen popular de la classe perquè jugava al Barça des dels 10 anys. Piqué va créixer al costat dels seus pares fins que als 17 anys se'n va anar a estudiar a l'estranger. Després d'aprendre anglès a Manchester, aquell nen de casa bona va acabar d'espavilar-se fent unes pràctiques a Saragossa, on va descobrir el món dels pencaires. Amb 21 anys va tenir aquell cop de sort que només té la gent que s'ho treballa i va aterrar al Barça de Guardiola. L'entrenador català el va convertir en una estrella, però l'apretava molt i l'expansiu caràcter de Piqué va respirar tranquil quan el Pep va marxar. Es va relaxar i va baixar el nivell, però com que és un tio intel·ligent va adonar-se'n a temps i va decidir exigir-se públicament tornar a ser el que era. Amb Luis Enrique van xocar, però per sort no van explotar i han sabut unir esforços per instal·lar-se al cim del futbol mundial.

Aquest inici de temporada és impactant veure l'alt rendiment de Piqué dins del terreny de joc sense generar cap rebombori fora. L'any passat sense anar més lluny, va reconèixer que li agradava jugar amb el Periscope per trobar al·licients al tram de la temporada menys decisiu. Per una persona que s'ha casat amb una estrella del pop, que ha estat pare amb 25 anys i que des de fa 5 anys participa en diversos projectes empresarials, la primera volta del campionat li semblava poca cosa. La tornada a la feina sempre se li feia feixuga, però aquesta temporada no ho sembla pas.

No sé si és l'edat o que la seva comprensió del joc és tan alta que amb el pilot automàtic va sobrat per arribar a l'excel·lència, però Gerard Piqué està començant el curs amb un rendiment altíssim i els seus companys ho agraeixen. Sergi Roberto està matriculant-se com a lateral dret amb la confiança que et dóna tenir al costat algú que sortirà a ajudar-te sempre que t'equivoquis i a l'altre costat, Umtiti li passa tres quarts del mateix. El central francès no cal que arrisqui en la sortida de pilota perquè al costat té un Piqué que assumeix la responsabilitat de la primera passada. Quan s'ha d'avançar la línia del fora de joc, tots es fixen en Piqué i quan hi ha un dubte de marcatge, és el català qui mana com s'han de col·locar. El 'Geri' del vestidor cada dia fa més el paper del 'Puyi'. Sembla que el futur president del Barça va camí de guanyar les eleccions a millor defensa del món.

 

  • Comparteix