Barça 6 - Getafe 0, una màquina perfecta

1. El Barça ha agafat aquella finor i velocitat de final de temporada. Sense massa esforç ni desgast, els blaugranes han estat infinitament superior al Getafe.

El Barça juga de memòria, dóna velocitat a les combinacions, és ràpid en els esprints i encertat al davant perquè hi arriba amb molta facilitat. No se li veu cap debilitat a l'equip i les sensacions són immillorables.

2. El Barça i Neymar s’ha acarnissat en el forat del Getafe al lateral dret. Fran Escribá fa dies que no té cap lateral dret natural i ha de reconvertir un migcampista com Emi, que està acostumat a defensar. El triangle Neymar, Iniesta i Alba han explotat de valent aquests problemes del Getafe per tancar l’esquena d’Emi. El primer gol, el penal xiulat i el 3-0 arriben per aquesta zona.

3. Luis Enrique encertava o s’equivocava donant permís a Neymar per anar al Brasil? Veient la hiperactivitat del brasiler al partit d’avui, de moment sembla que l’entrenador asturià l’ha clavat. És evident que el fet que un jugador esculli a la carta quan vol una sanció per anar de festa seria inadmissible en un equip normal, però aquest no és un equip normal ni els seus jugadors comuns. Ja vaig dir en el seu moment que la mà esquerra de Luis Enrique és una de les millors notícies per a un vestidor amb rols tan marcats com els del Barça perquè els mateixos jugadors són els primers que els saben i els respecten. De moment sembla que els fets també li donen la raó perquè Neymar ha culminat un partidàs.

4. Parlem massa poc del pas endavant en l’estratègia des de l’arribada de Luis Enrique. El 2-0 d’avui ha arribat en un córner treballat per Unzué que han executat de meravella entre Messi i Iniesta. Més enllà del rendiment ofensiu, que avui també ha donat un afortunat 6-0, el treball defensiu a la pilota aturada és espectacular. El Barça no pateix en les jugades l’estratègia i és una enorme millora d’aquell equip del Tata Martino que no parava d’encaixar gols a pilota aturada.

5. Tots sabem que el Barça té un onze de gala excepcional, ho sabem des de la temporada passada, però els últims partits estan servint per esmolar uns suplents de garanties. Quan no ha tingut la pressió d’estar a l'altura del trident, Munir ha despertat com un jugador que acompanya a l’equip sense errades. Mathieu no agradarà per estil, però és molt segur en defensa, mentre que Arda Turan i Aleix Vidal van agafant el to de l’equip. A Sergi Roberto no l’incloc en aquest grup perquè des de l’inici està fent una temporada descomunal i contra el Getafe ha tornat a completar un partit excel·lent al migcentre.

  • Comparteix