Neymar celebrant un dels gols

1. Els dos equips han plantejat una pressió a l’home que ha convertit el partit en 11 duels d’u contra u i en aquesta batalla individual constant, no és casualitat que els dos blaugrana més fins del moment, Neymar i Sergi Roberto, hagin sobresortit per sobre de la resta. La majoria d’equips prefereixen defensar en zona justament per no quedar-se tan exposats a la possible superioritat individual d’un rival, però Paco Jémez és un home de conviccions i creu que renunciar ni que sigui al Camp Nou seria un mal simptoma de cara als seus jugadors.

2. S’ha de destacar l’enorme atreviment de Luis Enrique i Paco Jémez. Tots dos entrenadors sabien dels riscos que prenia el rival en treure la pilota jugada i han anat a mossegar a tots els rivals. Al futbol actual cada cop es pressiona més amunt, però sempre s’acostuma a deixar un dels centrals lliures per tenir un home més en defensa. Doncs, avui, cap dels dos equips han tingut aquesta prudència i han anat a pressionar a tots els defenses. Fruit d’aquesta pressió i de l’obsessió de sortir jugant del Rayo, el Barça ha gaudit de dues ocasions claríssimes després de dues pèrdues de pilota de Toño.

3. Una de les assignatures pendents del Barça aquesta temporada era la sortida de pilota quan els rivals els pressionaven, però avui el Barça l’ha superat. Intentar passar-se la pilota quan tots els companys estan coberts és gairebé impossible, però el Barça ha sabut escollir de meravella quan ho podia fer i quan era millor jugar amb llarg o provar el dribling. La millor manera de trencar una pressió individual és quan pots desfer-te del teu rival en l’u contra u, perquè a partir d’allà tens molt espai per córrer i avançar. Tot i que faltava gran part del potencial blaugrana en el dribling per la baixa d’Iniesta i Messi, el Barça ha pogut trencar línies de pressió gràcies al gran moment de Sergi Roberto que ha lluït la seva potència en la conducció per trencar la defensa del Rayo.

4. Un dels aspectes més interessants de la sortida de pilota blaugrana ha estat saber guanyar-se l’espai pels tres davanters. El Barça ha repetit moltes vegades aquesta seqüència: fer unes quantes passades lentes i horitzontals entre els defenses per provocar que el Rayo col·loqués molts homes prop de l’àrea blaugrana, cosa que deixava molt espai pels tres davanters, que gaudien de tenir només tres defenses amb ells. Quan tot això ja havia passat, només es tractava de fer una passada llarga perquè els davanters blaugrana explotessin la seva superioritat. Així han arribat grans ocasions de gol com la de Sandro (minut 27) que ha enviat als núvols quan Suárez estava sol.

5. Amb la defensa del Rayo tan avançada, el Barça també ha buscat explotar passades en profunditat. Segurament per això Sandro ha estat titular per davant de Munir. El canari es desmarca millor a l’espai i Busquets l’ha buscat de meravella al minut 24, però Sandro ha tornat a fallar aquesta ocasió. S’han anat repetint jugades d’aquest estil com en la jugada de l’1-1 amb Sergi Roberto, però la manca de contundència blaugrana ha fet que el partit no es trenqués aviat, com hagués estat normal.

6. En aquest intercanvi de cops constant, el primer gol ha arribat curiosament en un córner. El Rayo ha llançat en curt un córner que el Barça no ha sabut tancar bé en un clar error posicional. Ningú ha sortit a desfer el dos contra un a la banda i d’allà n’ha sortit la centrada que Javi Guerra ha rematat a gol. Al cap de poca estona, s’ha repetit la mateixa jugada, però en aquest cop ha estat Sergi Roberto qui ha tapat la banda. Un clar exemple més de l’enorme concentració i intensitat de Sergi Roberto, que ha estat sense cap mena de dubte un dels homes del partit.

7. Dins d’aquestes 11 batalles individuals, Neymar ha decantat el camp de mala manera cap al costat esquerre. El brasiler s’ha fet cada vegada que ha volgut al lateral dret aprofitant que cap madrileny feia ajudes defensives. Paco Jémez ha intentat fer alguna cosa per solucionar-ho, però no se n’ha sortit. Al minut 36, ha col·locat a Bebé a la dreta perquè és més sacrificat en defensa que Lass i al descans ha substituït a Nacho, però res ha pogut igualar l’enorme talent de Neymar.

8. Dient que Neymar ha marcat 4 gols i ha fet una assistència, segurament ja està tot dit, però hi ha alguns aspectes interessants per comentar. Per exemple, ha canviat la manera de xutar els penals. Ha abandonat la semi paradinha que feia des de fa anys per xutar gairebé a peu parat. És interessant aquest canvi perquè els porters estudien molt aquests llançaments i saben tot el que acostumen a fer homes com Neymar, però ara és com si hi hagues un xutador nou perquè tots els llançaments passats no serveixen d’exemple. És cert que l’atreviment defensiu del Rayo és un regal per jugadors com Neymar, però una actuació així pot ser un gran creixement del brasiler pels propers partits.

9. Com ja va passar a Balaídos o al Sánchez Pizjuán, el Barça ha tornat a sortir molt destensat a l’inici de la segona part. Més enllà d’aspectes com la concentració, sembla evident que els blaugrana van molt justos de benzina en aquest dur inici de temporada i ho paguen a les segones parts. Aquest fet es veu agreujat per la manera de jugar del Barça amb Luis Enrique. Com que sempre que hi ha opció d’atacar, el Barça es llença a l’atac, el joc mai es frena i els blaugrana han de córrer molt amunt i avall. Quan estan bé físicament com la temporada passada, les rotacions resolen aquesta exigència física, però quan no hi ha espai per fer rotacions, els jugadors els falta aire per pressionar. Al segon temps, els blaugrana no han pogut mantenir la intensitat defensiva i el Rayo ha tingut el domini del joc. Per sort, Bravo ha fet dues aturades espectaculars i ha tornat el domini a les àrees que havia faltat els últims partits a Can Barça.

  • Comparteix