Carta a Leo Messi

Estimat Leo. És molt probable que no entenguis res d'aquesta carta perquè està escrita en una llengua predominant i depredadora que a dia d'avui encara no saps ni d'on baixa, però estic convençut que no és la primera cosa que no entens durant la teva trajectòria en aquest nostre Club. No ve d'aquí.

D'entrada, segur que no entens com s'ha arribat a tal desfeta. Deus reflexionar-hi de tant en tant i et deus preguntar en quin moment es va torçar tot. Bé, sàpigues que no hi ha hagut un moment en què el destí s'ha torçat a can Barça. No busquis tal moment, ni molt menys te'n sentis responsable, perquè aniries ben desencaminat. Que la pilota entri a la porteria és responsabilitat vostra, però adequar el context perquè vosaltres l'hi feu entrar és responsabilitat dels de dalt.

En aquest sentit, has de saber que el destí del Barça és un destí ja torçat per la nostra pròpia intensitat com a propietaris. No podem evitar estimar la derrota, i vivim torçats per aquesta mentalitat colonitzada mentre anem explicant pel món que mai ningú no ens podrà tòrcer. Una contradicció tremendament catalana que ens lliga al país i que, en part, explica el lema 'Més que un club'. Més que un club significa que duem la paüra a la sang, Leo, però hem tingut la picardia de vendre-ho com a singularitat.

La realitat és que fa dècades que el Barça és un club en custòdia compartida entre aquells que disfruten amb el futbol i aquells que disfruten amb tot el que mou el negoci del futbol. Els primers tenim molts defectes i els segons tenen molts interessos. A aquests últims no els interessa la pilota, sinó el que la pilota acaba generant-los. No busquen construir un projecte de futur, sinó assegurar-se el seu present personal. I creu-me que en aquest present els criteris esportius, les planificacions intel·ligents, son força secundàries.

Tu has topat durant molts anys amb aquests segons, amb unes juntes calamitoses que han cregut que el club era el seu casino, i ara te'n vas de males maneres perquè te n'has cansat, perquè mentre tu els vas salvant el seu present, mires el teu i la cara de babau t'arriba a terra. I jo no puc fer més que respectar la decisió de marxar, encara que ho facis d'aquesta manera, i agrair-te totes aquestes temporades de paciència.

Sàpigues que et faran pagar car que els posis en perill la butaca que el soci els va enllustrar i entregar. En són molts, i estan molt ben organitzats. Rebràs des de la tribuna del Camp Nou i des de les tribunes de Mundo Deportivo. Et faran el final impossible, intentaran que un burofax mal enviat tapi totes les pàgines daurades que els has escrit a la cara. Clamaran que el club està per sobre de les persones, quan porten tota la vida posant les seves persones per davant del club. I, finalment, quan tot ja hagi passat, es proclamaran hereus del teu esperit sempre que ho necessitin.

En fi, Leo, et demano disculpes. Hi ha un Barça que rebutja la cultura de la croqueta i la propaganda sota el braç, que aspira a alguna cosa més que a l'autodestrucció permanent, però no ha estat mai majoritari ni ho serà en un futur proper. Allà davant gairebé sempre hi ha la mateixa morralla, son persistents i metòdics. Així que, tu que pots, aprofita i vés-te'n. Mai ningú no els podrà tòrcer. Ni tan sols tu.

  • Comparteix