És molt significatiu que Sergi Roberto estigui sent el millor jugador de camp dels últims partits. Ell engloba tot el que li falta a un Barça espremut i que amb prou feines sobreviu els partits.
Acostumem a avaluar els jugadors pel que fan amb la pilota als peus, però al futbol, sovint és més important el que fas sense la bola. Sergi Roberto és un clar exponent d'aquest segon grup. La seva enorme comprensió del joc fa que el seu posicionament al camp sigui impecable i la seva potència física li permeti ocupar un espai enorme.
Quique Setién està aprofitant les virtuts del català per tenir un jugador que ocupa dues posicions alhora. En els últims tres partits, Sergi Roberto està sent un interior que baixa al centre de la defensa o un central que s'incorpora al migcamp. El de Reus pot interpretar perfectament dues posicions alhora i llegir de forma natural quan ha d'estar en una zona i quan a l'altre. La riquesa posicional de Sergi Roberto està enriquint el joc estàtic i rovellat dels blaugrana.
El català es mou, canvia de posicions i descol·loca les defenses rivals amb la seva mobilitat. No és un virtuós amb la pilota als peus, però no li cal per ser el millor dels partits. Aquest Barça necessita urgentment cames i per això també agraeix els minuts de Riqui Puig. Només amb els seus oferiments continus i la seva energia per pressionar, el de Matadepera li dona un altre color a l'equip. I és que les desmarcades son imprescindibles al futbol i si no, remireu-vos la segona part a Valladolid on els blaugrana van deixar d'oferir-se i van desaparèixer del partit.
Aquest Barça no aguanta 90 minuts. Els partits es fan exageradament llargs. Físicament els blaugrana es veuen clarament superats pels rivals. La combinació d'una plantilla curta i veterana amb un calendari atapeït i nul·les rotacions té el resultat que tots podíem imaginar: a mig partit els jugadors no poden dir ni fava quan s'enfronten a jugadors més joves i que han pogut descansar més que els blaugrana. No em sembla casualitat que l'únic partit complet que ha fet el
Barça de Setién fos a Vila-Real, l'única que l'equip havia pogut encadenar 5 dies entre partit i partit.
Ens han inculcat que és més important que corri la pilota que les cames, però perquè corri la pilota abans hi ha d'haver una desmarcada. Al futbol s'ha de córrer. I molt. No tot és el talent o les ganes de guanyar perquè si una cosa ens torna a demostrar aquest grup de jugadors és que tenen un orgull competitiu gegantí. Després de guanyar 8 de les últimes 11 Lligues, acabaran competint la Lliga fins a l'últim moment, ni que sigui arrossegant-se.
