Porto molts dies resistint-me a escriure aquest article. No volia creure-m'ho. Necessitava mirar cap a un altre costat. Com a mínim fins que es concretés. I ja ha passat. Bartomeu segueix hipotecant el futur del Barça amb l'intercanvi Arthur-Pjanic.
Un cop més, el curt terminisme impera. Només queda un any de mandat i l'únic objectiu és salvar la papereta de la temporada vinent. L'operació amb la Juventus permet maquillar la comptabilitat d'aquest exercici i guanyar un enorme talent amb edat per rendir immediatament. Pels interessos de Bartomeu, l'intercanvi Arthur - Pjanic és interessant però pel següent president és una operació nefasta tant a nivell esportiu com econòmic. La propera directiva s'haurà de menjar l'amortització any a any dels 70 milions que costarà l'arribada del bosnià i esportivament haurà de gestionar el final d'un veterà més.
Individualment Pjanic em sembla un extraordinari migcampista. De fet, sempre he tingut debilitat per ell i encaixa perfectament a l'estil Barça, però aquest esport és col·lectiu i ara no em sembla que el Barça necessiti un jugador de 30 anys. Justament aquest és el gran parany que té el Barça actualment. Necessita treure's jugadors veterans i no sap com fer-ho. Ja poden tenir tot el talent del món que un equip no pot competir al màxim nivell amb 7 o 8 jugadors que superin la trentena d'anys. No és una opinió. És un fet que estem palpant aquests dies.
A Balaídos el Barça va acabar aculat tirant pilotades des de darrere. És molt trist veure que els jugadors volen, però no poden. És molt trist veure que Quique Setién no ha pogut mantenir ni l'únic matís que havia aportat: la sortida de pressió neta i elaborada. És molt trist veure que el rival torna a jugar amb 16 jugadors fent substitucions que canvien el to del partit mentre el Barça fa els canvis tard i per compromís.
És molt trist aquest final i cal mirar endavant. Per això, crec que va ser tan important la presència d'Ansu Fati i Riqui Puig a l'onze. El Barça es va endur alguna cosa més que un punt de Balaídos: es va donar ales a dos jugadors que potser acaben sent estructurals i alhora, es justifica la feinada de tot el planter. És moment de pensar més en el futur que en el present. Ja n'hi ha prou d'hipotecar el futur del Barça.
