El Barça segueix encallat en el passat, atrapat en el nom i la trajectòria dels jugadors. Però el futbol no entén d'aristocràcia. Només compta l'aquí i l'ara.
El dia del partit gran, el dia que et jugaves la Lliga, Quique Setién va sortir amb uns 11 jugadors que tenien una mitjana d'edat de 30 anys i mig. Contra el Sevilla, el Barça va insistir amb els mateixos migcampistes que van naufragar contra el Liverpool. Luis Suárez no estava per jugar 90 minuts, però en el moment de la veritat, no hi ha nassos de treure'l. Més val tenir cracs caminant que provar jugadors inexperts.
No critico els jugadors que un cop més van afrontar un partit clau amb màxima motivació i professionalitat. Però ja no estan per grans festes. La senyora Champions fa anys que ens ho diu i ara també ens ho explica la Lliga. Però seguim tossuts en mirar el Currículum dels jugadors. Fa pocs dies Quique Setién va reconèixer que "aquí solo tienen jerarquía de titulares quienes se lo han ganado con su trabajo en muchos años dentro del equipo". Ho sento senyor Setién, però no estic d'acord. Només haurien de ser titulars aquells que s'ho guanyen amb el seu joc. I el Barça no juga bé.
Falta mobilitat, falten cames per pressionar, falta rigor tàctic en defensa, falta alegria, falta passió. I falta un entrenador que faci d'entrenador. El Barça fa massa anys que té gestors de vestidor a la banqueta i així només pots allargar la inèrcia. Mai créixer. La locomotora blaugrana era la més potent del continent i una de les més ràpides que s'hagin vist mai, però es va frenant a poc a poc. La velocitat decreix des de fa anys però com que ha seguit sent més alta que la majoria, doncs ningú s'ha atrevit a parar la màquina. Però un dia t'has d'aturar, canviar algunes peces i carregar bateries. Si no l'únic que tindràs és un tren que cada dia va una mica més lent.
El Barça necessita un líder, algú que marqui una línia i s'atreveixi a prendre decisions. Un entrenador que llegeixi els partits i proposi alternatives sense pensar en les cares dels jugadors. Un tècnic que quan el rival s'acula i només queda espai als extrems posi jugadors amb dribling per les bandes. A Sevilla no vam veure ni un regat pels extrems, però Ansu Fati es va quedar a la banqueta. I això que es podien fer 2 substitucions més.
És impossible avançar si només mires endarrere. Per guanyar t'has d'atrevir a mirar endavant, has d'arriscar i has de transmetre. I el Barça fa molts anys que no em transmet res més que títols i xifres.
