Sense factors distorsionadors com el públic o les diferents preparacions físiques, el futbol queda despullat davant el talent i aquí, el Barça és molt superior. En el "redebut" a Mallorca, els blaugrana van demostrar que segueixen allà on ho vam deixar.
El futbol a porta tancada és més cerebral i els equips grans se n'estan beneficiant. La superioritat futbolística s'imposa sobre factors camp, físics o emotius. El talent guanya protagonisme i el més talentós de tots ja sabem qui és. Lionel Messi no va necessitar córrer per dominar el partit com si fos una joguina. M'ho va semblar durant el partit i ho vaig voler corroborar remirant-lo després. Messi només va necessitar accelerar la cursa en dotze ocasions en tot el partit. Nou al primer temps i tres al segon. Cinc sprints i set acceleracions. Fent bona el lema de Rexach, Messi no va necessitar córrer per ser protagonista de totes les jugades de perill blaugrana amb l'única excepció del primer gol del partit. La seva comprensió total del joc el permeten dosificar-se mentre juga amb els companys com si d'un videojoc es tractés.
El partit també ens va mostrar que Braithwaite va camí de discutir la titularitat de Griezmann. El danès no té les virtuts del francès, però sí que té un rol molt clar i necessari dins l'equip. És el que hem repetit mil cops, en un conjunt ple de jugadors que volen la pilota al peu, és imprescindible tenir jugadors que corrin a l'espai, que fixin a la defensa per generar espais als cracs, que pugin el ritme i que treballin darrera. Braithwaite ha entès perfectament quina és la seva funció i sent infinitament inferior a Griezmann, pot ser molt més útil per aquest equip.
L'aturada ha sentat bé els blaugrana perquè han tornat més frescos mentalment i han recuperat un jugador especial com Luis Suárez. En trenta minuts en vam tenir prou per recordar la química especial que té amb Messi. Va ser un dia de retrobaments i de recuperar sensacions. Bones i dolentes perquè l'equip va tornar a donar símptomes de fragilitat defensiva. Tot i que es van recuperar moltes pilotes a camp contrari en el primer temps, quan el Mallorca va sortir de la cova, el Barça va tornar a ser fràgil. I no té res a veure amb el plantejament. Va passar quan el Barça va recular amb un 4-4-2 amb Suárez i Messi alliberats a dalt, però també quan es va defensar amb un 4-5-1 amb Messi com únic jugador despenjat. Els problemes van ser els mateixos. Sempre a remolc, les ajudes arribaven tard i no es mossegava el posseïdor de la pilota. Símptomes que fa molt temps que s'arrosseguen.
Per allò bo i per allò dolent, el Barça segueix sent el mateix equip que abans, però sembla que el context actual el pot ajudar si Setién és capaç de gestionar bé els minuts per no patir lesions musculars. Amb el calendari de bojos que ens espera i la plantilla curta que hi ha, serà clau que l'entrenador càntabre pugui cuidar els seus homes per no perdre jugadors pel camí. A Mallorca es van poder fer els 5 canvis i tant de bo es puguin tornar a fer demà contra el Leganés perquè cuidar les cames dels jugadors ha de ser la gran preocupació blaugrana. El talent farà la resta.
