Torna la Lliga i torna Suárez, el gran potenciador de Messi dins del terreny de joc. L'uruguaià és qui millor entén a l'argentí, qui més l'ajuda amb els seus moviments i qui aconsegueix treure el millor de Messi. La parella que marcarà els plans de Setién.
Encara no hem vist ni un partit amb Quique Setién a la banqueta i Luis Suárez a la gespa. És una incògnita saber com s'adaptarà el càntabre al factor Messi-Suárez, el duet més estable del club. En cap moment m'imagino un Barça que desfaci l'ecosistema que ells han creat al llarg dels anys perquè seria desaprofitar la millor arma ofensiva i perquè quan estan junts puja el seu rendiment individual. Messi sempre és el millor jugador del món, jugui amb qui jugui, però el seu rendiment augmenta exponencialment si els companys l'entenen.
Segurament ho heu oblidat perquè fa gairebé 3 mesos que es va aturar la competició, però si fem memòria i som honestos, hem de dir que no vam veure una gran versió de Messi des de l'arribada de Setién. L'argentí va seguir sent el millor de l'equip amb diferència, però també va travessar una mala ratxa golejadora, la seva influència va baixar i va ser menys transcendent. El 10 blaugrana aixecava el cap i es trobava molt sol.
Lionel Messi necessita algú que li sàpiga arrossegar rivals, algú que sàpiga oferir-li una paret quan té masses rivals a sobre, algú que remati les seves jugades. Suárez és l'escut de Messi i la seva millor llança. Per això aquest matrimoni és indissoluble i per això Lautaro Martínez és el gran favorit per arribar a Barcelona. El davanter de l'Inter de Milà no crec que sigui el millor punta del mercat, però sí que ho és pel Barça perquè a la selecció argentina ja ha demostrat entendre's amb Messi.
Com encaixarà Setién el duet atacant amb les seves idees? M'atreviria a dir que amb una bona dosi de pragmatisme. Sobre el paper aquella aposta inicial de Setién pel 3-5-2 semblaria feta a mida perquè Messi i Suárez podrien ocupar la zona central i alhora quedarien força alliberats de tasques defensives, però vista l'evolució futbolística del càntabre a Can Barça, m'inclinaria a pensar que utilitzarà el clàssic 4-3-3 que defensivament es converteix en un 4-4-2. O sigui, amb matisos alguns matisos, però en el fons, el sistema que s'ha aplicat al Barça des de Luis Enrique.
No crec que sigui moment per fer grans innovacions i a més a més, no hem d'oblidar que Setién ja va sortir als últims partits importants contra Reial Madrid i Nàpols amb un 4-4-2 que tenia Arturo Vidal com a migcampista avançat. Vull pensar que ara la funció de tercer davanter "sacrificat" o quart migcampista ofensiu la faran jugadors del perfil de Griezmann o Braithwaite.
Veurem com arrenca el Barça en aquest nou futbol a porta tancada, un esport en el qual el factor camp perd influència i en el que les plantilles equilibrades poden tenir un avantatge competitiu per la possibilitat de fer 5 canvis. Amb un calendari apretadíssim i la calor que farà, la lògica esportiva diria que s'haurà de moure molt la plantilla, però sabem que n'hi ha dos que no entren dins de la lògica. Són especials, són necessaris i a hores d'ara, són irrenunciables. Són Messi i Suárez, la parella que si els respecten les lesions, decidirà la temporada blaugrana.
