Aquest cap de setmana ha tornat la Bundeslliga i hem pogut tastar el futbol a porta tancada. Sense aficionats, el futbol es despulla i només queda el joc. Desapareix per complet la passió i la identificació col·lectiva que converteix aquest esport en fenomen social.
Aquests dies el món del futbol està fent sessions de psicoanàlisi. Val la pena jugar sense afició? És el mateix esport? Quin sentit té? Diria que hi ha tantes respostes com maneres de gaudir del futbol. I totes tenen raó. Qui segueix aquest esport pel vincle emocional amb uns colors i una comunitat de gent, crec que desconnectarà mentre es jugui a porta tancada. Com a mínim fins que pugui anar a un Bar o quedar amb uns amics per veure'l plegats.
En canvi, als que ens apassiona la tàctica, les accions tècniques dels jugadors i tots els factors que intervenen en un resultat, estem prou satisfets perquè l'essència del joc es manté. Si fem servir l'exemple de la Bundeslliga, hem vist partits amb ritme i una intensitat sorprenentment alta per l'estat de forma que ens temíem. Veurem si aquest to es pot mantenir quan pugi la calor, arribin les lesions i algunes infeccions. Perquè aquí estarà la clau, especialment a Espanya.
A diferència del criteri alemany, en el que si un jugador dona positiu tot l'equip ha de fer quinze dies de quarantena, a la Lliga espanyola hi ha la idea que si un jugador agafa el coronavirus, el futbolista quedarà apartat i farà la quarantena sol mentre el seu equip segueix competint. Entenc que Tebas ho proposi perquè és l'única manera de completar un calendari que ja està comprimit al màxim, però també em puc imaginar que serà molt difícil de mantenir aquesta norma si hi ha algun focus important de positius. En tot cas, ja sigui per infeccions o lesions, aquest final de temporada pot ser una cursa de supervivència on les plantilles llargues siguin vitals.
En clau blaugrana, hi ha elements per ser pessimistes perquè tot i que s'hagi recuperat Luis Suárez, cal recordar que el Barça tenia una plantilla alarmantment curta. Però també hi ha aspectes per ser optimista perquè a diferència del que passa en un calendari habitual, on hi ha seleccions i competicions europees al mig, ara el Barça tindrà el mateix calendari que tots els rivals i haurà fet els mateixos entrenaments. A sobre, els partits a fora, que tant s'estaven travessant, ara es jugaran en camp "neutral".
La veritat és que estem en un escenari tan nou que és impossible preveure com aniran les coses en aquest futbol surrealista on no pots abraçar-te amb els companys després d'un gol, però sí que pots agafar el rival a un corner. Hi ha mesures certament ridícules i difícils de justificar, però després del primer cap de setmana del "nou futbol" jo em quedo amb el missatge que s'envia a la societat: tots hem de canviar la nostra manera de viure, però hem de fer el que calgui per tornar a fer tot allò que fèiem. Som-hi!
