Carta al futbol

Estimat futbol, perdona'm per haver-me oblidat de tu. Sí, ho reconec. Durant dos mesos no he volgut saber res de tu i encara no tinc clar com recuperarem la relació, però ha arribat el moment de sincerar-me i dir-te que torno a pensar amb tu.

Ja saps que des de ben petit, només he tingut ulls per tu. Els meus pares m'han explicat una i mil vegades que sempre que paràvem a una jogueteria, només demanava pilotes. I això que a casa en tenia de tots colors. Des de llavors han passat gairebé quaranta anys i mai he deixat de jugar amb tu, mirar-te, i fins i tot, treballar amb tu. Sempre fidel. Però és veritat que des del 15 de març vaig necessitar espai per mi. Per primer cop a la meva vida, no volia saber res de tu. Ni reviure partits històrics, ni seguir la premsa esportiva, ni jugar al menjador de casa amb els meus fills. Res. Necessitava temps per pensar i desconnectar. Em vaig espantar. No em reconeixia a mi mateix.

Però tot ha canviat des de fa uns deu dies. No sé ben bé per què, però un dia em vaig llevar amb ganes de recuperar algun partit d'aquesta temporada. Torno a tenir ganes de descobrir nous jugadors i analitzar sistemes de joc. Ja he apuntat al calendari, els partits de la Bundeslliga i noto aquell rau-rau a l'estómac de quan s'acosta un Mundial a l'estiu.

Torno a pensar amb tu, però també t'he de dir que estic preocupat. M'imagino el retrobament, amb les graderies buides i em fa por que no vagi bé. Jo t'estimaré sempre i et seguiré mirant, passi el que passi, però em fa por que el gran públic se'n desenganxi. És que el futbol és un joc meravellosament complex i bonic, però sense la passió col·lectiva que es genera al voltant, em temo que perdrà l'essència. I si això s'allarga tants mesos com sembla, serà un tràngol difícil de superar.

Fixa't en meravellós exemple de l'Athletic Club i la Reial Societat. Ells ho han vist clar. Han decidit ajornar la Final de Copa fins que l'afició pugui omplir les graderies. Prefereixen desaprofitar la plaça europea que obtindria el guanyador abans que jugar sense públic una final inèdita. Els entenc i comparteixo absolutament la seva decisió. Als malalts com jo, ens apassiona la tàctica i el perquè de tot plegat, però si el futbol és l'esport més gran de tots, desenganyem-nos, és per la passió popular i sentiment de pertinença que desperta en l'afició.

No tinc clar que vagi bé. Veig que serà molt difícil que puguem acabar la temporada perquè a la mínima que hi hagi algun positiu, com ja ha passat amb el Dynamo de Dresde de la segona divisió alemanya, hi haurà un equip que es quedarà 15 dies sense jugar i el calendari no sé si ho podrà assumir. Però tinc ganes de provar-ho. Tinc ganes de tornar-te a veure. I necessitava dir-t'ho.

 

  • Comparteix