La pandèmia del Coronavirus ha tornat el futbol al lloc que li pertoca dins la societat: un simple passatemps. Pilota a terra. Moment per reflexionar. Menys a Can Barça, on l'escalada de desconfiança entre el vestidor i la directiva no sembla tenir aturador.
Ni els esportistes són herois, ni el futbol ha d'ocupar la centralitat del nostre dia a dia. L'esport només és un "divertimento", un joc, un espectacle. És encoratjador veure el seu esperit de superació, és preciós veure el que són capaços de fer i és extraordinàriament complex practicar un esport al màxim nivell. Totalment d'acord. Tot això és el que m'ha captivat des que tinc ús de raó. Però tot el que fan els esportistes no hauria de tenir cap transcendència real. Això també sempre ho he tingut clar.
De fet, l'única cosa que m'ha incomodat de la meva feina ha estat que m'he sentit còmplice d'aquesta excessiva veneració de la nostra societat cap als esportistes. Aquests dies tinc la sensació que el Covid-19 ha posat el futbol al lloc que es mereix. Quan torni ens alegrarà les tardes com ens alegrarà sortir a passejar, però el que és realment vital és la llibertat, la sanitat, la companyia, l'economia i tantes altres coses molt més importants que el destí de la piloteta.
En aquesta línia, una de les pixades fora de test més grans que recordo ha estat la portada de l'Equipe d'aquest dimarts en la que assenyalaven a Messi com el 'Che Guevara' del Barça. El gest dels jugadors blaugrana amb els treballadors del club va estar molt bé, però si us plau, no fem el ridícul. Com que estem enmig de la crisi del coronavirus és fàcil adonar-nos de l'exageració que va cometre l'Equipe, però si fem una mica de revisió, hem de reconèixer que abans del Covid-19 les exaltacions desmesurades amb els esportistes eren el pa de cada dia.
Tant de bo, reviséssim aquestes dinàmiques quan sortim d'aquesta crisi, i tant de bo s'acabessin les disputes públiques entre el vestidor blaugrana i la directiva. Però si us sóc sincer, tinc tan poca fe que passi una cosa com l'altra perquè són coses que venen de molt lluny. Els jugadors que tantes vegades han salvat el cul de Bartomeu i companyia, sense anar més lluny els van regalar un mandat gràcies al Triplet del 2015, estan farts de sentir-se assenyalats per una directiva que va filtrant que el vestidor mana massa. Entenc perfectament els jugadors quan les filtracions són palpables, cal no oblidar l'escàndol del monitoratge de les xarxes, però això no treu que també sigui ben cert que aquest vestidor té molt més poder del que seria recomanable. Mala peça al teler.
