El Barça va perdre el clàssic en una segona part on es va ensorrar de cop la feinada que s'havia fet al primer temps. La manca d'efectivitat i la fragilitat mental en moments delicats va penalitzar un plantejament interessant de Quique Setién.
L'alineació no em va agradar. Reincidir en Arturo Vidal com a tercer davanter em semblava una renúncia i un error. Però Quique Setién no repeteix dos plantejaments. L'entrenador càntabre és conscient que l'equip no està per plantejaments exuberants i va plantejar un 4-4-2 que potenciava les virtuts de molts jugadors.
Arturo Vidal jugava entre línies i podia arribar a l'àrea com a ell li agrada, alhora que no tapava el carril de Semedo per pujar a l'extrem. Busquets i Arthur podien jugar al migcentre per donar consistència i fiabilitat en la sortida de pilota mentre que De Jong per fi gaudia de llibertat i podia lluir la seva mobilitat per l'esquerra. Tot semblava encaixar perquè l'equip tenia amplitud amb dos laterals llargs, profunditat amb Messi i Griezmann en punta i sobretot, control de la pilota amb moltes línies de passada al migcamp.
Aquest Barça necessita la pilota més que mai per defensar. En els primers 50 minuts va tenir el 60% de la possessió i tot anava bé. En canvi, a la segona part els blaugrana es van encallar en la sortida de pressió, la possessió va caure al 45% i el castell es va enfonsar. Alguns errors no forçats en la passada i una ocasió de gol d'Isco van generar dubtes en uns blaugrana que estan tous mentalment. Fa la sensació que les males experiències del passat són una llosa psicològica per un equip que encara està paint les noves idees de Setién i a la mínima que les coses es torcen, l'equip és fràgil.
Al final, el clàssic ens va deixar tants motius per l'esperança com per la preocupació. És angoixant veure que l'equip va tan just que qualsevol tram de dificultat pot ser insuperable, però alhora també és esperançador veure que aquest Barça encara pot jugar de tu a tu i ser clarament superior a un dels grans d'Europa.
Potser al Bernabéu es van perdre punts vitals per la Lliga, però jo m'acabo quedant amb la part positiva del primer temps. Molt a poc a poc, potser massa a poc a poc, però penso que amb Setién hem guanyat un tècnic intervencionista i que es van fent passets endavant per evolucionar el joc. Quique Setién va tocar diverses tecles correctes amb el 4-4-2 inicial i això pot ser molt útil davant grans equips en aquest tram decisiu de la temporada.
