Plantilla retallada

Després del mercat d'hivern, el Barça ha acabat amb pitjor plantilla de la que tenia. Lluny de reforçar-se o rejovenir la nòmina de jugadors, han marxat 4 joves i el primer equip s'ha quedat amb només 18 jugadors. Lluitar per tots els títols sembla una utopia.

Comença a ser costum. Cada vegada que s'obre el mercat de fitxatges acabem desorientats. Quin és el rumb? Què es busca? Cap responsable surt a explicar-se i des de fora, no es veu cap línia clara més enllà d'anar tapant forats i intentar caçar algunes oportunitats de mercat.

Res d'encarregar les coses amb temps. Es tracta d'anar a l'aparador i veure quines ofertes hi ha a la botiga. De vegades es troben coses interessants com De Jong o potser el mateix Trincao, però ja se sap, si et deixes portar per les promocions o esperes trobar la felicitat comprant, acabes esprement la targeta de crèdit. I en aquestes està el Barça, endeutat fins al coll i havent de vendre jugadors com sigui per recuperar liquiditat.

Perquè si no és per raons econòmiques, com s'explica que se cedeixi a Todibo i es deixi el primer equip amb només tres centrals quan tens un entrenador que li agrada jugar amb defensa de 3? I la venda de Carles Pérez? Com pot ser que s'hagi deixat marxar un davanter vàlid quan només et queden 4 davanters sans per ocupar tres posicions d'atac? Per si això fos poc, també t'has desfet dels dos puntes del filial. La conseqüència la vam tastar ahir quan el Barça va acabar amb Riqui Puig i Sergi Roberto d'extrems perquè no tenia cap davanter a la banqueta.

Afrontar tres competicions amb només 18 jugadors crec que no ajuda gens a Quique Setién. Primer de tot, tenir tan pocs homes et lliga de mans a l'hora d'escollir les alineacions i és molt difícil generar competitivitat entre ells. Però el més delicat, és que tenint tan pocs jugadors, és encara més difícil poder plantejar els diferents sistemes tàctics que pretén utilitzar Quique Setién. Si ja és molt difícil canviar tàcticament un equip quan arribes a mitja temporada, a sobre fer-ho quan no tens jugadors específics per cada posició i has de fer "invents" com Sergi Roberto de central, és gairebé impossible.

L'únic avantatge d'una plantilla tan exageradament curta és que tots els jugadors estaran actius i amb ritme de competició. Agafem-nos a això i a algunes millores com la sortida de pressió tan treballada que vam veure contra el Llevant per intentar salvar la temporada amb 18 jugadors.

 

  • Comparteix