Un tret al peu

Valverde no engrescava. Li faltava força i s'estava resignant a acabar una temporada més amb la vella guàrdia. Ok. Estem d'acord. Però quina necessitat hi havia de posar-se una soga al coll?

Passen els dies i segueixo sense entendre la situació. Tots tenim ganes de començar un nou projecte, però ara? A mitja temporada? Quina necessitat hi havia de faltar al respecte a un entrenador de club, que mai ha posat una mala cara i va saber gestionar la marxa de Neymar aconseguint dues Lligues i una Copa?

Sembla que tot comença perquè hi ha una part del vestidor que ha perdut la fe en el míster. Si és així, quan aprendrem a fer menys cas dels jugadors? Potser ja va sent hora d'assenyalar la plantilla com el principal factor de decadència en el joc blaugrana. Un per un tots són boníssims, però aquest esport no és individual i com a equip jo no recordo cap conjunt que amb 7 veterans titulars hagi assolit la Champions.

Més enllà de l'opinió del vestidor, és evident que la proximitat de les eleccions ha afegit ansietat a una directiva que ja estava instal·lada en la gestió de la urgència. Si cada estiu sembla que s'acaba el món i es fan fitxatges a cop de talonari, ara s'ha redoblat l'aposta i s'intenta fer un cop de timó arriscadíssim per aixecar títols com sigui. Un cop més, l'objectiu és el resultat, no el joc.

I així ens trobem, anant a veure el Xavi a correcuita, en lloc d'acostar-nos amb el tacte i delicadesa que es mereix la gran esperança per reconstruir l'equip quan marxin els pesos pesants. Necessitem un bomber i anem a veure l'arquitecte. A sobre, el càsting es converteix en un espectacle mediàtic. Tot molt normal.

La temporada no pintava bé i l'entrenador no transmetia, però ara s'ha entrat en un carreró sense sortida. Sense tenir clar el substitut, li has tret tota l'autoritat restant a Valverde i t'has ficat en un problema majúscul per afrontar un final de temporada molt incert.

Com si fos un senyal del destí, Suárez estarà 4 mesos de baixa i obre la porta a una transició natural a la davantera. Sigui qui sigui l'entrenador, sense l'uruguaià, el Barça canviarà. S'obre una gran oportunitat per Griezmann perquè podrà centrar més la seva posició i tenir més espais. Alhora, tornarem a tenir un extrem com a mínim perquè Dembélé, Ansu Fati o Carles Pérez hauran de jugar. 

  • Comparteix