Una final per recordar

La temporada 2017/18 quedarà marcada per com es va perdre a Roma i com es va guanyar la Final de Copa. Intento analitzar alguns punts destacats d'una nit rodona:

El Barça fa un partit complet però diria que tot comença per la pressió. Els primers minuts van ser de tanteig però quan els blaugrana es van veure segurs en la pressió, van pujar confiança i es van créixer amb la pilota. Si contra la Roma Busquets i Rakitic mai van sortir del doble pivot, contra el Sevilla van sortir de posició permanentment per estar a sobre de N'Zonzi i Banega, els dos homes claus en la sortida de pilota andalusa. Implicació de tot l'equip i concentració màxima en la pressió com ho demostra que moltes vegades els blaugrana s'avançaven a les passades del Sevilla i començaven a mossegar abans que el seu home rebés la pilota.

El futbol és un peix que es mossega la cua. Pressiones bé perquè ataques bé i ahir el Barça va saber moure la pilota sota la batuta del gran Andrés Iniesta. Ahir tothom tenia ulls per ell, també dins el terreny de joc on tots el buscaven permanentment. El manxec va ser el responsable d'accelerar les jugades als primers minuts quan l'equip encara arrossegava dubtes i per contra, quan l'eufòria no deixava pensar clar als blaugrana, era Iniesta qui asserenava el joc acostant-se a Messi i fent 3 o 4 passades horitzontals al migcamp. L'equip va seguir a Iniesta i la gestió de la pilota va ser excel·lent en tot moment.

A la primera part el Barça va jugar més del 80% del temps a camp contrari. Per aconseguir jugar al camp rival és clau tenir una bona sortida de pilota i ahir l'equip va tenir la millor sortida de pressió de la temporada. La capacitat de Cillessen de fer passades llarguíssimes va suposar, a més de l'1-0, que el Sevilla hagués d'estirar les línies i que el Barça tingués més espais per combinar. El porter holandès va anar combinant la passada llarga amb la curta i l'equip va estar molt lúcid en tot moment. Suárez va estar precís en el joc d'esquena, Iniesta va fer un parell d'accions de molt mèrit i el Sevilla va desesperar-se perquè no en caçava cap.

Sovint simplifiquem massa el joc i diem que tot és Messi. Ahir es va tornar a demostrar que l'equip està per sobre d'individualitats. Quan tothom marca les diferències en la seva parcel·la, la força del conjunt és brutal. Podria destacar tots els jugadors un per un, però m'agradaria aturar-me un segon en Coutinho. El brasiler va obrir-se més que mai a la banda i va deixar-la anar més de pressa que mai. Coutinho va posar-se al servei de l'equip i va poder comprovar per primer cop com es gaudeix d'un joc tan coral on el porter et regala una assistència o Messi et deixa llançar un penal.

No hi volíem pensar, però era inevitable. Roma volava pel cap de tots els culers. No sempre es pot jugar com ahir. És evident que no, però l'exhibició d'ahir engrandeix el desastre de Roma. Només que a Itàlia Valverde hagués fet un plantejament ofensiu o els jugadors no s'haguessin confiat o algú hagués donat un cop de puny sobre la taula, el Barça estaria a les semifinals de la Champions. Em sembla que això és innegable i cal remarcar-ho, alhora que Valverde no va ser l'únic responsable. Jo crec que es va equivocar molt a Roma i ho vaig dir des del primer dia, però Valverde ha fet una gran feina i sort n'hem tingut d'ell aquesta temporada, així que ningú intenti desviar l'atenció o espolsar-se la seva part de responsabilitat.

 

  • Comparteix